|
:: Principal ::
El Temps a Barberà
|  |
Envia'ns les teves cartes a, lagentopina@diaridebarbera.com
|
Queja contra los Mossos d’ Esquadra
|
|
Denuncio a los Mossos d’ Esquadra con el nº 11834 que tramitó la denuncia, al 10606, 13626 y 13135, por el trato vejatorio, y a los mossos de la comisaría por coacción al decir que no tramitaban dicha denuncia contra sus compañeros. Por tanto al responsable de dicho cuerpo por tolerar este tipo de actitudes. |
|
|
|
Problemática con las inscripciónes del curso de P3
|
Este año ha sido especialmente lamentable la previsión del ayuntamiento con respecto a las plazas de P3. Venga a dar licencias de obras y todos los colegios (a excepción del Bosc) han tenido más solicitudes que plazas. Ante tal situación el ayuntamiento ha decidido abrir una tercera linea en el colegio del Bosc, sorprendentemente el único que le sobraban ya 30 plazas por llenar de primera opción. De esta manera se intenta tapar la falta de previsión y de paso potenciar un colegio que históricamente y por situación no ha sido capaz de llenar las plazas del P3 en los últimos años. Tanto el derecho de los padres a escoger colegio como del tan hablado derecho por proximidad han sido aplastados.
Es muy normal que no todo el mundo pueda ir al colegio que quiere, pero es responsabilidad del ayuntamiento trabajar para que la gran mayoría pueda ir al colegio de primera opción, haciendo buenas previsiones, encuentras y una planificación de acorde con el crecimiento del pueblo. Por lo tanto lo lógico hubiese sido abrir la linea en el colegio con mas solicitudes que se han quedado fuera (cómo pasó el año pasado con el Martí i Pol). Si no fuera esto posible, en cuarquiera de los otros colegios que han tenido más solicitudes que plazas. Pero en ningún caso los padres podemos aceptar que nos impongan un colegio, simplemente con el argumento que es el que tiene más espacio físico y pasen de nuestras preferencias.
Señores, si las ventas de pisos siguen creciendo, el año que viene aún será peor que este. Así que espavilen con sus previsiones y planes.
Cordialmente, un padre descontento con su ayuntamiento.
Juan Pedro. |
|
|
|
Movem Sabadell!
|
Des d’Esquerra hem fet, i estem fent, una campanya responsable. Perquè tenim un projecte per a la ciutat, basat en l’anàlisi de la realitat, les aportacions de la ciutadania i el nostre ideari republicà i independentista, i perquè tenim l’experiència de governar i de ser a l’oposició.
Som l’únic partit dels que concorren a les eleccions de diumenge que tenim un projecte clar de ciutat i de país. El PSC i Iniciativa fan ciutats iguals a tot el cinturó metropolità. L’Entesa no té referents fora de Sabadell. I Convergència i Unió ha perdut tota la influència que li donava el fet de ser al govern de la Generalitat.
El nostre model comença amb un replantejament global de la mobilitat al municipi. Una mobilitat pensada per a les persones, per donar comoditat i agilitat en els desplaçaments. Dins dels barris, proposem zones de prioritat invertida, és a dir, un model que eviti la circulació de pas, i prioritzi els vianants i les persones que van en bicicleta. |
|
|
|
Felicitats al PSC, ERC i el PP
|
En aquests dies de campanya electoral, els ciutadans ja estem acostumats a rebre molta informació dels partits polítics que volen aconseguir representació a l'Ajuntament. En aquesta campanya electoral però estem assistint a unes maneres de fer que no són pròpies de la nostra ciutat. Mentre el PSC, ERC i el PP estan explicant-nos cada dia les seves propostes de futur i els projectes que tenen per la ciutat, altres es dediquen a crispar, a insultar i a crear un clima que no és habitual a Sabadell, encapçalats per les males formes de la candidata l'ICV-EUA i la seva troupe.
Els ciutadans i ciutadanes que el proper dia 27 de maig hem d'anar a votar volem saber que ens proposen els partits polítics, quines idees de futur tenen i quins projectes tiraran endavant si són a l'ajuntament. Volem que els partits es dirigeixin a nosaltres, la ciutadania, amb un munt de propostes i de solucions. No volem que es dediquin a barallar-se entre ells, ni a dir només no a tota la feina feta fins ara des de l'ajuntament.
Per això vull felicitar al PSC, a ERC i al PP per l'estil de campanya que estan fent, una campanya en positiu, fent el que els ciutadans esperem que facin: explicant-se i fent propostes.
Lluís Queralt Serra |
|
|
|
Manuel Bustos, gràcies per pensar en les famílies
|
Aquesta setmana he llegit a la premsa les propostes de l’alcalde Manuel Bustos pel que fa a l’educació. M’ha alegrat saber que, una vegada més, l’alcalde ha pensat en les famílies. Ha pensat en els joves que volem tenir fills i hem de poder compaginar la vida laboral i familiar i per això necessitem que a la nostra ciutat hi hagi més guarderies, més escoles bressol. És cert que els últims anys ja se n’han fet de noves. Tinc amics que han pogut accedir a la guarderia de la Via Alexandra, per exemple. Però en calen més. I estic contenta de saber que l’alcalde Manuel Bustos en vol construir encara més, a diferents barris de Sabadell, fins i tot a la zona de Gràcia i del Centre. És amb accions com aquestes que es pensa també en les famílies i en ajudar-nos a tirar endavant. I haig de dir que l’alcalde ha tingut sempre una preocupació especial per aconseguir que tinguem més guarderies i ha pensat en nosaltres i en els nostres fills.
Maite Parés Morillo |
|
|
|
ESTAT DE DRET SÍ, ESTAT DE DRET NO
|
Naturalment que sí. Visca l’estat de dret! Però quelcom va malament: maltractadors comprovats. A la justícia, és clar que sí, ja que és un acte abominable vingui d’on vingui, sigui d’un home envers una dona o a l’inrevés, que també existeix, inclòs més del que ens pensem. El meu fill n’ha estat un d’ells: agredit per la seva parella. La dona va ser més ràpida que ell i va aconseguir, mitjançant una falsa acusació, fer-li passar una nit als calabossos. Senyors magistrats, em reitero, quelcom està malament. Si us plau, justícia!
Juan Fuentes Tudela
|
|
|
|
Activitats al Parc Catalunya
|
Aquest cap de setmana, he pogut gaudir de la festa de la primavera al Parc Catalunya, i us ho he de dir, he pogut presumir davant d'uns familiars que venien diumenge a dinar a casa.
M'he passat el dissabte i el diumenge passejant pel Parc i l'he vist com sempre l'havíem somiat, dinàmic, actiu, participat de gent de totes les edats i, en definitiva, pleníssim de vida. |
|
|
|
Prohibeixen l'accés a la plaça Cooperativa durant la inauguració del nou teatre a joves que repartien octavetes informatives
|
|
Aquest passat dissabte 3 de març, coincidint amb la inauguració del nou Teatre Municipal Cooperativa, els espais associatius i juvenils referencials de la ciutat, Casal de Joves Obriu Pas i Ateneu de Barberà, havien preparat una acció informativa, per tal de denunciar la crítica situació que es viu a Barberà a nivell d'equipaments municipals, una deficiència que les entitats i col.lectius juvenils de la ciutat pateixen mensualment i des de ja fa molt de temps, com s'analitzava a les dues octavetes que es volien distribuir. L'objectiu era aprofitar l'acte inaugural per visibilitzar que el govern municipal concentra els seus esforços i pressupostos en maniobres purament electorals, com exemplifica la inauguració del nou teatre, mentre que ignoren les mancances més immediates i reiteradament denunciades, bloquejant per sistema les propostes constructives dels joves o oferint alternatives que no acaben d'avançar. La intenció era repartir aquestes octavetes explicatives al veïnat de la ciutat que anés a la inauguració del segon teatre de la ciutat, acció informativa amb la que es pretenia oferir als assistents un punt de vista diferent sobre l'acte que estava tenint lloc. |
|
|
|
Ceip Bellaterra i l'IES Pere Calders
|
|
Al final del curs passat (2005-2006), en el moment de realitzar les matrícules als centres, es va comunicar als pares dels centres CEIP Bellaterra i IES Pere Calders, que el transport escolar, que fins aleshores havia estat gratuït, deixava de ser-ho. Aquest fet no es va comunicar prèviament, en el moment de fer les inscripcions, tot i que totes les administracions implicades en tenien ja coneixement (Educació, Consell Comarcal i Ajuntaments). Des d’aleshores hem fet arribar les nostres queixes a totes les administracions implicades, reclamant el dret a la gratuïtat per a l’ensenyament públic, que inclou el transport, quan aquest és necessari, com és el cas que el centre escolar es trobi allunyat del nucli urbà, i amb el greuge de no poder-hi arribar a peu, no havent obtingut fins ara cap resposta al respecte. |
|
|
|
Al nostre innovador i eficient sistema de atenció primària:
|
Afortunadament no soc usuari habitual del Servei Català de la Salut, però ara em trobo amb un problema d’una gran dificultat, tal i como esta plantejat el nostre sistema sanitari. Em tinc que posar la tercera dosi de la vacuna antitetànica, i he descobert que això, segons com, es una tasca gaire bé impossible en aquest sistema.
El divendres 7 de Juliol, vaig anar al CAP Concordia de Sabadell per programar aquesta actuació tan delicada. Com treballo a Barcelona i difícilment puc estar a Sabadell abans de las 16,30, no i havia cap possibilitat de programació fins, com a mínim al Setembre. |
|
|
|
Lluna de Mel
|
|
Indefensos i estupefactes ens hem quedat després de la tornada de la nostra lluna de mel i haver patit certs problemes . Ni la agència, que ha cobrat el servei, ni la majorista, que ha organitzat el viatge es fan responsables d´ absolutament res. Exemples són l´ anul·lar una excursió i no realitzar-nos el retorn dels diners corresponents, deixar-nos completament aïllats a un aeroport amb un retard aeri de més de 7 hores sense poder comunicar-nos amb Espanya, etc,... |
|
|
|
CAL, 10 anys de lluita per la llengua i la nació catalanes.
|
|
Ara fa deu anys ja es constatava que la política lingüística oficial no era suficient per fer del català una llengua normalitzada. Les institucions s’havien centrat en augmentar el coneixement de la llengua però no havien parat atenció a fomentar-ne l’ús social. Però les lleis no anaven més enllà i no tenien en compte que perquè una llengua sigui viva no és suficient que la gent la conegui, sinó que cal que, a més, la parli (una llengua comença a morir quan els que la saben deixen de parlar-la). |
|
|
|
Parlem en català
|
La llengua catalana es troba en una situació paradoxal: malgrat tenir el major nombre de parlants de la seva història, el seu ús social en el conjunt dels Països Catalans retrocedeix dia a dia.
Les raons són, sens dubte, diverses, però hem de tenir en compte que, al cap i a la fi, el que determina la vitalitat d’una llengua és l’ús normal que en fan els seus parlants. En aquest sentit, mentre persisteixi l’hàbit de canviar sempre a la llengua de l’interlocutor, quan aquesta no és el català, la nostra llengua no podrà assolir el grau de normalitat que seria d’esperar en la seva pròpia terra. Si parlem amb gent que porta molts anys visquent al nostre país i que sabem del cert que entenen el català o que fins i tot el parlen, per què els parlem en espanyol? En certa manera, no els estem excloent del nostre cercle, donant-los a entendre que sempre seran “de fora”? No se’n diu xenofòbia, d’aquesta actitud?
|
|
|
|
Carta del lector
|
|
Cuanto me gustaría que los Reyes Magos existieran... por unos minutos , quiero soñar que así es. Cuando de pequeña creía que me iban a traer todo lo que pedía, me acostaba deseando que saliera el sol para ver los regalos, pero pronto aprendí que la magia sólo está en tu ilusión, porque siempre me quedé con esta decepción de que no todo lo que pedía estaba allí. Pasados los años volví a tener de nuevo esa ilusión junto a mis dos hijos. Veía sus caritas esperando el día de Reyes y cuando destapaban sus regalos era maravilloso. Hace un año y medio sufrí la pérdida del más pequeño, lo atropelló un coche que iba a excesiva velocidad por la ciudad, causándole la muerte.Y hoy mi única ilusión es soñar e imaginar que llegaré a casa y él, Adrián, estará ahí esperándome en el sofá como antes, con su mirada, sus manos tiernas, su abrazo calido y todo lo que él supone para mi. ¡Ojala de verdad los Reyes Magos existieran!, y te trajeran aquí, por un día, para sentir tu abrazo y amor que ahora sólo siento en mis sueños y perpetuos recuerdos , sentir tu olor, ver tu cara, tu sonrisa, tu mirada. |
|
|
|
A les gestoria immobiliària de Sabadell
|
|
De tothom és sabut que a Sabadell hi ha empreses, entitats, botigues, ... que hi son des de fa anys i anys. S'han anat guanyant un lloc entre nosaltres, la nostra confiança i, en alguna ocasió, fora de la nostra ciutat també. Felicitats a totes elles !! Però una, aprofitant aquesta situació i potser la bona fe d'alguns ciutadans, està tenint un comportament poc ètic. Si més no, amb mi. Faig referència a una gestoria immobiliària ubicada al centre. |
|
|
|
Boadella i Franco, l´estranya parella
|
Ara que l´Albert Boadella ha tornat al circ mediàtic, tot aprofitant-se de la molt avantatjosa publicitat que li han regalat el germà actor del conseller Rañé i les
seves amistats, fóra bo, fer-ne un cop d´ull al passat i tornar a parlar del seu (massa) oblidat debut com a cineasta. |
|
|
|
OLEGUER PRESAS Y SU POLÍTICA
|
Las declaraciones del defensa del Barcelona, Oleguer, donde afirma que no es adecuado que se mezclen a los deportistas con cuestiones políticas, me parecen un enorme ejercicio de hipocresía. Si bien pueden parecer palabras más que razonables, pierden todo su sentido cuando se conoce como el mismo Oleguer utiliza su condición de deportista de élite para hacer política incívica en su ciudad, Sabadell. El jugador del Barça ha dado desde hace mucho tiempo apoyo a jóvenes radicales y violentos, dándoles apoyo político, haciendo declaraciones dónde justificaba sus actos violentos, y llegando a calificar de "simple mentira" las amenazas contra la familia de un concejal que sus amigos y protegidos sabadellenses llevaron a cabo en el mes de abril de este año. De la misma manera, Oleguer aprovecha su condición de deportista para formar parte del consejo de redacción de una revista local que hace del insulto barriobajero al alcalde de Sabadell su "leitmotiv" fundamental. ¿Alguien puede imaginarse qué sucedería si cualquier otro jugador del Barcelona justificara los hechos violentos sucedidos en Gracia en el mes de agosto, o agresiones a policías? ¿O si algún deportista de élite promoviera una revista llena de calumnias contra el alcalde Clos o el presidente Maragall? Desde mi ciudad, Sabadell, debo rebelarme contra el tan torticero aprovechamiento de la condición de referente deportivo que hace Oleguer. Si tan solidario y comprometido es, que ayude a la solidaridad con el Tercer Mundo en lugar de apoyar, defender, justificar y liderar a los violentos y a los incívicos.
Evaristo Fortuny Roca |
|
|
|
EL COMPROMÍS POLÍTIC D’OLEGUER
|
He llegit avui les declaracions que el futbolista del FC Barcelona, Oleguer Presas, ha fet en relació política i futbol, afirmant que no s’han de mesclar el futbol i la política. D’entrada, poden semblar unes declaracions amb les que fàcilment s’hi pot estar d’acord. Això sí, el problema està en que el mateix Oleguer diu aquestes paraules mentre ell s’aprofita de la seva condició de jugador del Barça per fer política a la seva ciutat, a Sabadell. L’Oleguer ha estat justificant i donant la raó a diferents sectors de joves violents independentistes de la seva ciutat, quan aquests han comès diferents aldarulls i actes violents com, per exemple, agredir i amenaçar regidors. Ha promogut campanyes i manifestacions contra la policia municipal i el govern municipal, mentre ell està processat penalment per apedregar a aquesta mateixa policia. El mateix Oleguer Presas (que ara diu que cap membre de la plantilla del Barça és polític) ha concedit entrevistes a mitjans de comunicació de Sabadell amb afirmacions que, més que tendencioses, podrien inclús a ser considerades directament calúmnies, atiant a la desobediència contra l’alcalde i a participar en actes contra ell. Un exemple: entrevista a la revista local de la que és membre del consell de redacció, "Ordint la Trama", publicada a finals d’abril de 2005: "Hi ha violència en la relació de les institucions amb la ciutadania". Potser li calen menys paraules i més predicar amb l’exemple.
Elisabeth Pineda Garcia |
|
|
|
LA DURA PROFESSIÓ DE POLICIA
|
Hi ha molts tipus de funcionaris, de persones que tenen com a tasca servir a la ciutadania. D’entre aquestes tasques de servei públic, possiblement una de les més díficils i dures és fer-se càrrec de la seguretat ciutadana, és a dir, ser policia. A més, aquesta dificultat és encara major quan encara arrosseguem molts dels mals records d’una dictadura, amb una policia gens democràtica i al servei dels interessos del poder, no pas dels de la ciutadania. Ara, 30 anys més tard, els cossos policials han canviat molt, tant les lleis com les persones, inserint-se en la democràcia i en el veritable servei públic. Malauradament, però, continuen tenint greus riscs personals: en primer lloc perquè mantenir la seguretat ciutadana és una feina sovint perillosa, perquè els delinqüents no són gent fàcil de tractar. Però, en segon lloc, només falta als policies que persones que es diuen democràtiques els impedeixin d’efectuar acuradament les seves tasques. A Sabadell coneixem prou bé això: els policies municipals han suportat llençaments de pedres i d’ampolles, només per intentar que els veïns d’uns carrers puguin dormir. També han estat insultats i agredits per manifestants, com encerclats i llençats de la moto. A Berga, els Mossos estan començant a conèixer les mateixes maneres de fer. Per desgràcia, els culpables són els mateixos tant aquí com allà: joves anarquistes i independentistes radicals que, en el fons, són els qui van vestits de “gris”, un color que crèiem superat.
MAITE GUERRA FUENTES |
|
|
|
A LOS MOSSOS Y A LA POLICÍA LOCAL
|
Los tristes sucesos de Berga, con el desgraciado homicidio de un joven, han conmovido a la sociedad catalana, enfocando la violencia entre los jóvenes como un grave problema que nos afecta. Por no ser especialista en el tema, no quisiera abundar en la violencia de un tipo o de otro, pero estos sucesos nos traen también un detalle adicional, que no es nada despreciable. Durante estos días, hemos visto y oído como se criminalizaba a los Mossos d’Esquadra, calificándolos hasta de cómplices de los asesinos, de los “malos”, de los que matan y atacan a jóvenes independentistas radicales y alternativos. En Sabadell, ya nos conocemos esas mismas voces, cuando contínuamente se ha atacado a la Policía Municipal desde esos mismos sectores radicales. Hemos podido saber que los Mossos no podían ni acercarse a las fiestas “alternativas”, y que el año pasado los apedrearon, en las mismas fiestas, los mismos que ahora dicen que los Mossos no estaban donde tenían que estar. No vale, no es ético ni coherente reclamar que la policía te defienda cuando te pasa algo y, por otra parte, rechazar la presencia policial porqué se la considera “fascista” y antidemocrática. Demos, pues, un voto de confianza a las policías y no olvidemos que están para garantizar nuestra seguridad. Y en democracia, tenemos cuerpos policiales democráticos, aunque haya quien se escude en la democracia -que dice defender, pero no practica- para agredirlos y criminalizarlos.
LAURA PALOMAR VIDAL |
|
|
|
El paper dels mitjans i la imatge de Sabadell
|
Com a ciutadà de Sabadell, estic molt decepcionat amb el comportament dels mitjans de comunicació. Aquests dies han trasmés una imatge de la nostra ciutat totalment falsa i a més han ajudat a fer més forts a grups d'okupes i alternatius. A més han ajudat a agravar la vaga d'escombraries. Aquests treballadors s'han cregut que tenien la raó absoluta i han fet vandalisme durant les seves protestes junt amb els joves alternatius. Tot això no hagués passat si els mitjans de comunicació d'una manera irresponsable no haguéssin donat la sensació que aquesta colla tenien raó i les institucions democràtiques, com l'Ajuntament, no. Vull manifestar el suport al govern de la ciutat i apel·lar a la responsabilitat del món periodístic. Sabadell és una ciutat senzilla, aquí no hi ha gaire lloc perquè el periodisme sensacionalista s'hi arreli.
Ciprià Requena Torres |
|
|
|
Solució pels okupes
|
Solució pels okupes
Com a veí de Sabadell no comparteixo que als okupas se’ls deixin locals.
Qui no respecta les regles de la societat no crec que hagi de treure'n beneficis, però entenc que l'Ajuntament de Sabadell ha prioritzat el descans dels veïns d'aquests mal veïns (okupes) i el que ha intentat és resoldre un problema sense provocar conflictes perquè els veïns normals puguem descansar. Tots sabem que als okupes se’ls pot desallotjar legalment, però també sabem que quan això passa es provoquen disturbis d'ordre públic, amb destrosses de mobiliari urbà i de propietats privades com aparadors de botigues, cotxes, etc. És per això que crec que l'Ajuntament de Sabadell ha fet bé d'intentar buscar una solució pacífica. Ara els alternatius ja tenen local, espero que ens deixin en pau.
Daniel Huelamo Pinto |
|
|
|
Solució Bustos al conflicte d’SMATSA
|
Vull felicitar i agraïr al Sr. Bustos, alcalde de Sabadell, la seva gestió davant la vaga d'escombraries. Aquests conflictes sempre són molt perjudicials per a les persones i difícils de resoldre, perquè els treballadors també tenen dret a millorar les seves condicions de treball.
Aquests dies però també hem pogut veure actes de vandalisme dels propis treballadors i d'altres que no hi tenien res a veure però que se n'aprofitaven. Suposo que era degut a la crispació per unes difícils negociacions, però l'Alcalde ha sabut fer el seu paper i propiciar que empresa i treballadors arribéssin a un acord pel bé de la ciutat. Moltes gràcies, ha complert vostè amb la seva tasca d'alcalde.
Maria Vall Llari |
|
|
|
BASTA YA DE INCIVISMO EN SABADELL
|
De la lectura de las páginas de los periódicos y también de las imágenes de las televisiones, parece deducirse como si mi ciudad, Sabadell, fuera una especie de combinación entre el Bronx i Corleone, donde impera la ley del silencio y la policía aún viste de gris. El problema no es éste sino otro. Desde hace algún tiempo por Sabadell campan por sus respetos, sin que nadie haga nada, sectores de los que se llaman izquierda alternativa, independentista y okupa. Hacen sus fiestas en plazas, sin respetar el descanso de los vecinos (los barceloneses de Gracia creo que saben de qué se trata), ensuciando calles y portales. Se manifiestan bajo la bandera de cosas que nos dejan pasmados a la mayoría de sabadellenses. Dicen que la policía les persigue. ¡Pero si es al revés! Cuando los vecinos llamamos para denunciar escándalos por la noche en las plazas del Centro de Sabadell, la policía no hace nada. Son ellos, los okupas, quienes quedan impunes. Lo que debería hacer la policía es acabar de una vez con tanto incivismo (las paredes del centro están llenas de pintadas okupas), tanta violencia gratuita (insultos, amenazas, contra concejales y otras personas), y con tanta intolerancia. Los okupas y alternativos dicen luchar por la libertad, pero al final nos convierten a todos en esclavos de su libertinaje.
Evaristo Fortuny. |
|
|
|
Sabadell no és el Bronx
|
Alguns s’entesten a fer-nos creure que Sabadell està en crisi, que no es pot passejar pels carrers i que la policia deté el primer que passa... Els qui s’ho creuen és que no han visitat la nostra ciutat darrerament. I vull dir tota la ciutat: no només el Centre, sinó tots els barris que conformen aquesta ciutat, des de Ca n’Oriac, fins la Creu de Barberà, des de Torre-romeu fins a Castellarnau. Sabadell és una ciutat gran i diversa, que s’ha fet amb l’esforç de moltes persones d’aquí, però que no seria la que és sense la feina de milers de persones que van venir de fora. Tots i totes fem Sabadell i n’hem d’estar orgullosos. Ni això és el Bronx, ni la policia juga a CSI, ni els polítics van per les places senyalant amb els dits. Us convido a passejar per Sabadell, segur que us sorpendrà.
Francisco Melendez Perez |
|
|
|
Senyor Doval, dediqui’s només a la música.
|
Indignada. Així és com em vaig sentir el passat dijous a la nit, veient el programa La Nit al Dia. Haig de dir que és un informatiu que respecto i admiro però aquesta vegada em va sorprendre. En primer lloc em va sorprendre que una televisió pública donés la importància que va donar a un senyor, que, tal com ell va dir en diferents ocasions, no sempre parlava en nom d’un col·lectiu (els signants del manifest contra l’equip de govern de Sabadell) sinó que deia opinions personals. Hagués trobat més lícit pels espectadors que ens presentessin un portaveu d’aquest col·lectiu. En segon lloc, i encara atònita per la presència del senyor Doval, em vaig quedar clavada a la cadira escoltant algunes de les seves declaracions. Em va semblar que aquest senyor coneixia molt poc la seva ciutat i que es limitava a moure’s als quatre carrers del Centre. Parlava fins i tot de “barriades perifèriques”... Algú sap on són? Jo la veritat, he passejat, i molt, per la ciutat i ni hi ha barriades perifèriques ni Sabadell és el que era fa 30 anys. Senyor Doval, si us plau, dediquis només a la música. I si li sobra estona, dediquis a passejar per Sabadell. Però creui la Gran Via: descobrirà un món nou per vostè.
Felisa López Pérez |
|
|
|
SI AIXÒ ÉS SER CULÉ...
|
Carta al director d’un soci del Barça
Fa molts anys un jugador del Madrid va dir que s’entristia perquè el Barça havia guanyat la Copa del Rei, i no podia ser així perquè el Barça no era un equip espanyol. Aleshores, tothom se li va tirar a sobre no perquè donés una opinió política, sinó perquè va criticar Catalunya sense cap mena de base. Ara, un jugador del Barça, l’Oleguer, fa unes declaracions idèntiques però en un altre sentit, i no podem callar. Els socis del Barça som de tots els colors polítics, però per sobre d’això està el respecte a les persones. No s’entén que un privil·legiat (perquè ser jugador del primer equip del Barça és un privil·legi) ens llenci al damunt unes opinions que contradiuen l’estil de vida que duu. Parla de l’agressió d’un nen de 14 a un policia, quan és el jove el que va agredir primer al policia i després va resistir-se violentament a ser detingut. Diu que és anticapitalista però bé que accepta participar en la roda de milions que és el futbol. I diu que el principal problema de Sabadell és el seu alcalde. No sabem si opina el mateix del seu president (el del Barça), però s’oblida que l’alcalde de Sabadell ho és perquè va ser elegit democràticament (com també el president del Barça). Si tan malament veu Sabadell i el seu alcalde, que amb els milions que li paguem els socis (també els socis que som de Sabadell) financiï el partit polític dels seus amics i guanyi les eleccions. Encara que ho té magre, perquè no crec que passin dels 2 regidors d’ara a gaire més, per molt Oleguer que posi diners i suport. Mentre, que es dediqui a fer l’únic que sap fer: jugar a futbol.
Àngel Garcia |
|
|
|
Jóvenes Violentos y sus cómplices
|
Soy un trabajador, con pocos estudios, porque tuve que ponerme a trabajar cuando llegué a Sabadell, a principios de los años setenta. Hace 30 años, participar en una manifestación pacífica, llevar encima unos papeles políticos, o escribir algo que no gustaba llevaba a la gente a la cárcel. No teníamos libertad. Mucha gente de todas las clases sociales y orígenes fue detenida y condenada sólo por pensar diferente. Hoy, cuando tenemos libertad y democracia gracias a todas esas personas que tanto lucharon y sufrieron, hay gente que niega esta libertad y democracia. Hay juventud que cree que sólo actuando con violencia cambiará las cosas. Por suerte, son pocos. Pero lo peor no son esa juventud, sino los que los manipulan. No puedo entender cómo personas con muchos más estudios que yo, ahora se dedican a justificar y defender a jóvenes violentos. No entiendo como asociaciones de vecinos defienden a jóvenes violentos que hacen suya la casa de los demás y que molestan a los vecinos y no defienden a los que día tras día sufren el acoso y las molestias que les provocan. Tampoco entiendo a la Entesa por Sabadell. Antes todos defendíamos la libertad y la democracia. Ahora estos defienden lo contrario y no lo entiendo.
Joan C. Alonso |
|
|
Envia'ns les teves cartes a, lagentopina@diaridebarebra.com
|
|
| |
Sabadell press
Revista INSPIRE
Publicitat
|
Botiga DdB
