A hores d'ara, Dani Flaco s'ha convertit en una veritable promesa musical. Divendres a la nit, Dani Flaco ha volgut sumar-se a la celebració de la Festa Major de Barberà. I el músic ha parlat amb nosaltres per explicar-nos les claus de la seva música.
Com va sorgir la idea de ser músic?
Vaig començar a estudiar música als 10 anys. Amb 12 vaig començar a tocar la guitarra i un any després vaig escriure la p r i m e ra cançó que s'anomenava Comiendo bocata de pata de perro. I a partir d'aquell moment vaig començar a tocar bandes de versions, com tot el món, i després amb diferents grups, de tercera regional, de furgonetes i a locals modestos. Moltes punxades, pel que fa a les actuacions.
A part, jugava a futbol també. Vaig tenir la dolenta, o bona sort, de lesionar-me. Llavors va ser això el que va fer decantar-me definitivament per la música. Des dels 13 anys vaig continuar fent temes i amb 24 vaig gravar la primera maqueta i vaig signar amb el manager que tenia Sabina, però no va acabar de quallar. I després, vaig gravar la segona amb Vicious Records.
Molt de treball perquè aquestes dues maquetes les vas gravar i les vas distribuir tu mateix. Fins i tot animaves a la gent a que vingués als teus concerts perquè et recolzessin, no?
En aquella època feia uns 60 concerts a l'any en locals petits, a guitarra i veu, i venia les maquetes allà mateix. El disseny me'l feia un amic i quan em vaig voler adonar n'havia venut unes 1.000 maquetes i d'altres tantes que tenia repartides. Va ser increïble!
Què podem trobar en aquest disc?
La clau del disc és que les cançons són la vida mateixa. A més no són cançons estranyes, són fàcils d'escoltar i parlen una mica amb el llenguatge del carrer, però sense ser groller. És a dir, intento preocupar-me d'escriure un vers i me'l miro dues vegades abans de posar qualsevol barbaritat. Ex-pliquen històries que li poden passar a qualsevol i per això crec que a la gent li agrada, perquè se senten identificats. Un dels temes que més crida l'atenció és l'últim single , Desapare-ció, que fa al·lusió a la desapareguda Cristina de Cornellà.
Com va sorgir la idea de fer aquesta cançó?
Aquesta cançó no tenia pensada compondre-la, però va sorgir sola, quan estava component Apaga y vámonos. Vaig acabar de compondre-la i vaig continuar tocant la guitarra quan de sobte em va sortir la primera estrofa de Desapareció. Aquesta cançó sorgeix perquè fa 10 anys va desaparèixer Cristina Vergua que era una noia de Cornellà i el seu pare va posar més de dues-centes mil fotos en fanals arreu de Barcelona i aquesta imatge se'm va quedar gravada. Però no vaig fer una cançó basada en un fet real, sinó que em vaig inspirar en aquest fet. A més, vaig pensar que era una bona idea per ajudar alguna agrupació que estigués relacionada amb això, amb desapareguts, i a Catalunya és INTER SOS. Ens vam posar en contacte per fer un concert benèfic i al vídeo vam treure imatges de persones desaparegudes per tal d'ampliar el camp de recerca. Va ser tot un èxit!
A més de Salida de Emergencia, amb quina cançó et quedaries del disc?
Li tinc un afecte especial a Quizás sea el mar per l'hortera que és i perquè és la més romàntica. Però també em quedaria amb De par en par perquè l'Hermosilla va fer una col·laboració espectacular.
Al llarg del teu recorregut has acompanyat a molts grups, com Matari o Bosquimano, i això t'ha aportat molta experiència. Però un fet anecdòtic, és que vas participar en la banda de Bellvitge als Jocs Olímpics de Barcelona del ´92. Com el recordes?
Tocava a la banda de Bellvitge i hi havia un acte a les olimpíades de Barcelona en les quals sortien les bandes dels barris de Catalunya. És una experiència que no es torna a repetir, perquè és clar, no hi haurà altres olimpíades a Barcelona o jo no les veuré i ni aniré a toca r. D ' altra banda, allò de les bandes em va venir molt bé per aprendre una mica més sobre aquest món.
Dani Flaco s'envolta dels millors músics a l'escenari. Músics de la talla de Jordi, Pepo López, Xavi Ibáñez, Toni Mateo i Jordi Franco. Tot un espectacle a l'hora de gaudir d'un concert acompanyats per la teva veu i el so de la guitarra acústica.
La veritat és que per a mi és tot un luxe el tenir músics de la talla des del primer fins a l'últim que has anomenat, perquè tots som conscients que ells no estan cobrant el que haurien de cobrar, si tenim en compte el talent del que disposen. És clar, això té un avantatge i és que allà on vas tot sona molt bé. És un afegit més a les cançons per veure que és un treball que es fa de forma molt seriosa.
Al principi de l'entrevista parlàvem que hi va haver un temps en el qual vas estar amb el manager de Sabina. Com et sents sabent que et comparen amb el mateix Sabina?
Crec que és una comparació una mica injusta, perquè d ' u n a banda és una floreta, però Sabina porta 15 discs i l'ha demostrat tot. Té cançons que estan en l'imaginari col·lectiu de tot el món i jo només tinc un disc. Sí que tinc influències de Sabina, del Litxis de la Cabra Mecànica o de Javier Crac, que és un cantautor molt més minoritari que té 82 anys i continua fent 80 actuacions a l'any en locals petits i es guanya la vida perfectament.
Per a quan un segon disc de Dani Flaco?
Per al proper any, al gener del 2008.
Tens pensat fer col·laboracions al disc?
No m'he parat a pensar encara en això, em centro més en gravar les maquetes. Un cop estigui més centrat rumiaré sobre les col·laboracions al proper disc. Tot i així, m'agradaria el Litxis, tot i que encara no li he dit res. Però estic ben segur que si li demano vindrà.
La revelació aquest any a Catalunya va arribar de la mà de Daniel Sánchez García, un noi de constitució prima, que anys més tard seria conegut com Dani Flaco. El passat mes de gener va sortir a la venda el seu primer disc, Salida de Emergencia, que enganxa a la primera escolta amb un repertori de tretze temes. Tot i que molta gent el compara amb Sabina, el cantautor de l'Hospitalet de Llobregat es mou entre el rock i la rumba, entre el tango i la ranxera, entre la melodia i les seves dots de comunicador, amb temes que parlen sobre sentiments i desesperances, amors i desamors.