Pel gran púbic us doneu a conèixer amb l'èxit "Llamando a la Tierra" del disc "Usar y tirar" però la vostra carrera comença molt abans amb dos altres àlbums que van rebre molt bones crítiques però van passar una mica més desapercebuts. A més de la intervenció del productor Alejo Stivel quins canvis més hi van haver a "Usar i tirar" perquè us catapultessin a l’èxit?

Carlos Tarquez: En el disc "Usar y tirar" ens vam obrir molt més que en els anteriors, veníem de fer un so molt concret que mostrava un estil molt definit. En aquest tercer disc ens vam dedicar a explorar altres estils que també ens havien agradat i sobre els que també havíem escrit. Amb tot això va sortir un disc menys rocker dur i va arribar més a la gent. Al marge, de que el disc inclogués la versió "Llamando a la Tierra" que va ser un hit i, segurament també el detonant de l'èxit del disc.

Arriba l'any 2000 i M-Clan es consagra com a grup de rock nacional amb "Sin enchufe", des del principi us ha agradat oferir al públic concerts en directe, què experimenteu a dalt de l'escenari?

C.T: Per mi és el que dona sentit a tot això d'escriure cançons i enregistrar àlbums, suposa poder tocar, transmetre i sentir les cançons que has fet i poder fer-les arribar a la gent. És el final de tot el recorregut la meta a la que volem arribar. De tot el que conec, un concert és el que més em pot posar a la vida, és una sensació única que no tothom pot gaudir.

Alguns sectors més puritans critiquen el fet de que M-Clan hagi passat de ser un grup de culte a compartir cartell amb grups més comercials, com per exemple, El canto del loco, que opineu?

C.T: La gent té dret a tenir enveja, aquest sentiment és molt humà. Jo no critico a ningú i, quan ho faig es en privat i ningú té perquè enterar-se. No sóc ningú per dir-li a una persona com ha de fer el seu treball. Pots criticar a un assassí o un terrorista però no entenc que critiquis d'aquesta manera a un paio que fa música.

Versions com "Maggie despierta" de Rod Stewart o "Paint it black" dels Rolling són molt aplaudides entre els vostres seguidors, en el nou disc podrem seguir gaudint d'alguna versió més?

C.T: No, teníem una versió preparada de Bob Dylan però hem decidit guardar-la per un disc de versions de Dylan que farem en un futur.

Us heu nodrit d'algun cantant o d'algun grup per fer la vostra música i escriure les vostres cançons?

C.T: (Riu) Bueno si, molts, la llista és molt llarga i variada. Per començar tots els clàssics del rock&roll, des dels Rolling Stones, els Beatles, etc, tota la història del rock ens ha influït. Però també altres estils com el de Frank Sinatra. Del que es tracta és de trobar inspiració i d'empapar-se de cultura musical i per això fins i tot busquem al cinema. És fonamental créixer com a músic i no centrar-se només en un paio que toca la guitarra i porta els cabells llargs.

Les crítiques i, sobretot, els vostres seguidors valoren molt els concerts que feu per un aforament reduït, compartiu aquesta opinió?

C.T: Home són dues coses diferents, un descapotable és per l'estiu i un cotxe amb calefacció per l'hivern, les sales de concerts amb aforament reduït són una cosa més d'hivern i ara a l'estiu a tothom li agrada estar a l'aire lliure. Així és com crec que s'han de mesurar les coses. Tanmateix jo si que prefereixo els concerts de 1.500 persones però per tocar i també per anar a veure'ls perquè és on es veu a l'artista de prop. Però bé, els concerts a l'aire lliure t'aporten altres experiències al marge de la música que no et dona un local tancat.

"Retrovisión" és el títol del disc recopilatori de M-Clan que va veure la llum el passat 19 de juny. El disc recull 15 èxits i dos temes nous, "Oigo música" i "Bananas", aquest temes són un avanç de l'estil que podrem escoltar al nou àlbum?

C.T: No, aquest temes es van fer per aquest disc però no crec que tingui molt a veure amb el que estem fent ara. El nou que presentem és un altre M-Clan diferent, respectant sempre la nostra essència.

Quins han estat els criteris en que us heu basat per escollir les cançons d'aquest recopilatori?

C.T: El criteri es basa en escollir les cançons que han estat singles i que més han sonat. Se suposa que recollim el que a la gent més li agrada i que per tant, vol trobar i comprar.

Creus que falta alguna cançó?

C.T: Si, a mi es que m'agraden moltes cançons de M-Clan el problema és que el disc ha de tenir disset cançons i no quaranta perquè es faria molt avorrit.

M-Clan sou un grup molt regular, des de que vau començar heu anat treien un disc, més o menys, cada dos anys, us considereu uns privilegiats tal y com està el panorama musical?

C.T: D'entrada hem de sentir-nos privilegiats d'estar vius i de poder dedicar-nos al que ens agrada. També et dic que som treballadors, currem per aconseguir-ho. Fer un disc és una tasca que requereix molt esforç, no sempre ho passes bé. Perquè surti un disc de 17 cançons a lo millor hem escrit 35 i moltes s'han llançat a la paperera. A més, quan fem una gira estem fora de casa molt de temps. Tanmateix compensa.

En pocs mesos acabareu els concerts per tota Espanya i us anireu a Brasil i Argentina, quines expectatives teniu?

C.T: A Brasil anem per tocar a un festival d'intercanvi, farem uns acústics a uns teatres de Sao Paulo, Rio de Janeiro i Manaus, crec, i després viatjarem a Argentina, on ja vam estar l'any passat i farem promoció i diversos concerts.

És molt diferent el públic espanyol del llatinoamericà?

C.T: A Argentina hi ha molta cultura del rock, els argentins són més apassionats, com en el futbol, a mi em sembla al·lucinant el públic argentí, però, per suposat, l'espanyol també m'agrada, som llatins i això també es nota.

El vostre últim disc sortirà el pròxim febrer, en aquest cas compteu amb la producció del guitarrista del grup Carlos Raya, a que es deu aquest canvi?

C.T: Perquè desprès de fer moltes maquetes en les que ell era realment l'enginyer, vam veure que ens agradava com ho feia, al marge de que ara mateix és el productor que més discos ven a Espanya. Així que vam decidir fer-ho amb ell per canviar, perquè amb l'Alejo ja portàvem molts àlbums i volíem probar.

Així, heu preferit que tot quedi a casa oi?

C.T: Si, potser no es l'ideal, perquè el productor és aquella visió externa que un grup necessita però crec que Carlos pot tenir aquesta perspectiva que nosaltres no tenim.

Per acabar, Carlos m'has d'ajudar a resoldre un dubte, heu "vist una llum", "escolteu música a tots llocs" i "bufeu una sopa que ja es freda", no creus que tot això són símptomes de que necessiteu trobar temps per descansar?

C.T: (Riu) Espero que no, jo vull seguir tocant, vendre discos, anar a Barberà el pròxim diumenge. A més estem en un gran moment, el grup està molt consolidat i estem molt a gust a dalt dels escenaris.