Identificar la pobresa en una ciutat on existeixen recursos característics d'una ciutat desenvolupada i amb prou recursos. Aquest és l'objectiu d'associacions, organismes municipals i entitats socials. L'àrea del Vallès Occidental no té una alta taxa de persones pobres, agafant el sentit literal del terme. Però la pobresa pot presentar moltes cares, pot mostrar diverses formes i, sense saber-ho, podem ser veïns de persones que la pateixen. Una de les solucions és donar a conèixer els serveis que hi ha a la ciutat de Sabadell per pal·liar aquestes situacions.

Pobresa: mancança o escassetat del necessari per a viure. Què és necessari per viure? La resposta a aquesta pregunta variarà moltíssim depenent a qui li preguntem. Si li preguntes a una persona jove dirà que el mòbil és quelcom vital. En canvi, si li preguntes a una persona adulta, pensarà que una llar és totalment necessària. I si li preguntem a la gent gran, ens diran que amb una bona salut n'hi ha prou. Realment, la pobresa adopta moltes formes en la societat actual. Hi ha gent que és pobre emocionalment, tot i què potser tenen diners i recursos suficients per portar una existència còmoda, el què els manca és afecte, atenció personal, tenir persones al seu voltant. Però pobresa designa també manca de recursos econòmics. Aquesta és potser la cara més coneguda, possiblement també perquè el fet de no disposar de mitjans per adquirir elements bàsics de subsistència, com ara aliments o una llar, influeix a l'hora de relacionar-se amb altres persones. Ara bé, hi ha persones que es troben en una situació molt necessitada. I en aquest sentit, al Vallès hi ha organismes, entitats i òrgans de l'administració que poden ajudar a qui s'hi adreci. El Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sabadell i la Creu Roja de Sabadell són dos dels punts on la gent que ho necessiti es pot dirigir per ser informada de les possibilitats i les opcions que té al seu abast.

Risc de pobresa
Les persones que es troben en risc de pobresa són aquelles que tenen uns ingressos tan baixos que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques. En Josep Cantero, cap dels Serveis Socials d'Atenció Primària del Departament de Serveis Socials de Sabadell, ens explica que en aquests casos l'ajuda més important és la Renda d'Inserció Mínima (RMI), una aportació econòmica de 392 euros, segons les dades de 2006, que va adreçada a aquells usuaris o nuclis familiars que no obtenen altres ingressos, tot i que, depenent dels membres que composen la unitat familiar i les circumstàncies específiques, aquesta xifra pot augmentar. La memòria del Departament de Serveis Socials de 2006 certifica que els beneficiaris de la RMI es va atorgar en un 71% a llars unifamiliars i persones soles, un 44% per a infants i adolescents, i en un 7,6% a persones nouvingudes. Aquesta ajuda és una renda mínima de subsistència i comporta unes mesures d'inserció laboral per fomentar l'ocupació. Des de l'Ajuntament de Sabadell es porten a terme diverses accions per atendre aquestes persones. Els equips de Serveis Socials de l'Atenció Primària, que estan als ambulatoris, ajuden a persones amb problemàtiques socials o amb problemes de qualsevol tipus de manera que l'impedeixi tenir recursos suficients per viure. "El què fem és veure quina és la situació, per què es troba en aquesta posició, i estudiem el problema. Si és un problema de recerca de feina, li facilitem l'accés als canals normalitzats per trobar-ne. Si és un problema de caire intern, mirem en cada cas com ho podem abordar", exposa Josep Cantero. De fet, tota aportació econòmica que concedeix l'administració municipal va acompanyada d'un seguiment intensiu. També hi ha ajudes en forma d'aliments o bé pagant els rebuts de l'aigua, per exemple. El cap de Serveis Socials d'Atenció Primària assevera que l'ajuda econòmica no ho arregla tot: "Això són ajuts de subsistència, allò important és posar en condicions a les persones perquè puguin treballar, entenent que el treball i els ingressos són el més important".
Segons dades del 2005 de l'Institut d'Estadística de Catalunya, una de cada tres dones majors de 65 anys són persones en risc de pobresa. I és que aquesta és una qüestió que depèn directament dels ingressos que perceben. Rosa Graells, cap de Servei del Departament de Serveis Socials de l'Ajuntament, assegura que moltes d'aquestes dones depenen de la pensió que els ha quedat del seu marit per subsistir, i acostuma a ser una xifra molt reduïda: "La gent ara viu molts més anys, però amb molta dependència i amb necessitat de més recursos, i aquests recursos són molt cars". En aquest sentit, des de la oficina comarcal de la Creu Roja - Vallès Sud, el Josep Maria López, coordinador de l'àrea d'Intervenció Social, afirma que a Sabadell s'estan fent estudis que certifiquen que hi ha molta gent gran que viu sola: "Ja no parlem només de pobresa econòmica, sinó que a més estan sols, no tenen ningú amb qui xerrar o que els acompanyi. Per això tenim un programa, Gran company, que consisteix en què un voluntari assisteixi un o dos cops per setmana al domicili d'una persona gran que viu sola i amb la què comparteix aficions". Amb la finalitat d'ajudar aquestes persones, a Sabadell existeix el complex per la gent gran de Sant Oleguer, unes instal·lacions que es composen de pisos totalment adaptats i serveis que afavoreixen la integració entre persones grans. Actualment, s'estan construint dos més, un al sector de la Via Alexandra i un altre que s'ubicarà a la zona del Parc Central del Vallès.

Persones sense sostre
L'Institut Nacional d'Estadística ha publicat recentment una enquesta sobre persones sense sostre a nivell nacional. L'informe s'ha realitzat sobre els 703 centre que composen el directori de centres que presten servei a les persones sense llar. A Sabadell, el mateix Departament de Serveis Socials posa a disposició d'aquest sector de població tres serveis. En primer lloc, està el Centre d'Emergències. La seva finalitat és donar acollida a persones amb un cas que requereix molta urgència i on es poden estar una o dos nits. S'hi atenen principalment les necessitats d'allotjament puntual, alimentació i higiene personal. El 2006 en aquest centre es van atendre un total de 116 persones.
El Centre de les Calcutes també ofereix serveis a partir d'un acord amb l'Ajuntament. Aquí atenen dones i infants en situació de fragilitat social, derivades des dels Serveis Socials d'Atenció Primària, el Servei Ciutadà d'Atenció a l'Immigrant, Càritas i el Servei d'Atenció a la Dona. Per aquest centre van passar 48 persones durant 2006. I un altre dels recursos que ofereix el Departament és Habitatge Sabadell Sostre: "És un pis per persones sense llar que pot acollir quatre o cinc hostes durant uns sis mesos. Hi ha dos educadors que fan el seguiment d'aquest pis. La idea és que, quan una persona entra en el pis, se li fa un pla de treball amb la finalitat de buscar feina i que trobin un lloc per viure", explica Cantero. Aquest projecte està destinat a homes sense sostre i el seguiment extern en pensions i altre tipus de residència. De fet, hi ha usuaris d'aquest pla que no s'hi estan al pis, sinó que són usuaris externs: aquests tenen un lloc per viure però té les característiques socials dels hostes.

Alimentació: punt clau
Una de les ajudes que més es necessiten quan una persona es troba en situació de pobresa és l'alimentació. Moltes parròquies es dediquen a repartir aliments un dia a la setmana. Rosa Graells ens comenta els principals trets: "Actualment, s'està desenvolupant un projecte d'aliments, el Rebost Solidari, que ordenarà totes les parròquies que ofereixen aquestes donacions i establirà uns criteris per donar aliments a les famílies que ho sol·licitin d'una manera ordenada i controlada".
A nivell comarcal, la Creu Roja col·labora en el Banc d'Aliments: "Hi ha un magatzem que recull tots els excedents d'aliments de la Comunitat Europea que estan destinats a persones amb necessitats. Aquesta acció es concentra territorialment a Mollet i La Llagosta", explica Josep Maria López.
En una societat desenvolupada i amb recursos suficients, hi ha entitats i organitzacions que vetllen per les persones que no poden subsistir quotidianament ni satisfer les seves necessitats bàsiques. Donar a conèixer aquests serveis és bàsic per trobar solucions davant aquesta problemàtica social.