Des de fa 8 anys Alejandro (baix), Dani (veus), Didac (guitarres i cors) i el nouvingut Edu (bateria), estan lluitant per fer-se un lloc al món de la música, encara que dins de Catalunya ja ho han aconseguit.

El seu treball Paisajes Sonoros (Global Music), va ser presentat per la banda com un disc complet, en el qual inclouen deu temes inèdits. Amb el seu primer single Una razón, difós per les ràdios i les cadenes de televisió, va tenir una acceptació molt notable. Ara amb Deja que me acerque, tornen a sonar a tots els bars musicals.

D'on va sorgir la idea de crear NU-B?

Dani: NU-B sorgeix d'unes idees que van evolucionar bé entre Didac i jo, que vam enregistrar i que es van convertir en l'essència de NU-B. Més tard, es van unir Alejandro i Manu amb els vam crear més cançons i llavors va ser quan es va establir la base del grup.

Paisajes Sonoros, el vostre primer àlbum, conté 10 temes inèdits i vostres, parleu-nos una mica dels temes?

Alex: A l'àlbum podem trobar una miqueta de tot, des de temes moguts com Deja que me acerque que és el que obre el disc i ara és single, temes com Burbuja que en directe és una revolució i també de més tranquils, com en el cas de Mirando sin mirar, que és acústic.

El vostre primer single Una razón va sonar molt a les emissores de ràdio, i no només catalanes. Moltes van ser les que us van radiar al costat de l'emissió del vídeo clip, que a més va ser gravat per una altra cantant, Mürfila, com va ser l'experiència viscuda?

Didac: Va ser molt curiosa perquè vam contactar amb la responsable del projecte de Mürfila, de casualitat, i li vam proposar que ens produís el nostre clip, ja que ens agradava molt els treballs que ella havia llançat. Mürfila es produeix els seus propis clips, els dirigeix i escriu els seus guions, i li va agradar molt el projecte, un projecte lliure on vam fer el que vam voler.

També hem d'afegir que el disc ens el costegem nosaltres i que va ser enregistrat als estudis Music Land (a Figueres) al costat del productor Roger Rodés i Paco Zárate ( LCP). A més, a la portada del disc vam voler recrear a una cosa tan personal com el saló de casa amb una cosa tan impersonal com és la platja, on sempre hi ha gent.

Ara ens esteu presentant Deja que me acerque, de que parla aquest tema?

Dani: Deja que me acerque és una cançó molt representativa de NU-B perquè va ser una de les cançons que vam fer al principi els quatre junts, plasma el nostre so i la nostra manera de fer. Va ser una de les cançons que van sortir espontàniament al local d'assaig i parla de la seducció, de les relacions que són difícils de dur a terme però que a través d'aquestes les persones podem mantenir una relació diferent. La força del missatge és la nostra força, la de NU-B i la toquem en directe sempre, és una de les veteranes i estem molt contents que sigui segon single.

Com descriuríeu NU-B?

Didac: Pel que fa a l'aspecte més filosòfic NU-B és un grup de quatre persones que tenim la mateixa visió de la música i tots anem al mateix ritme, composem al local que és on es crea un ambient especial, perquè cadascú té una idea, fins que alguna cosa conflueix i surt una cosa que creiem que és bona i que pot arribar a les persones.

Alex: Afegir que nosaltres som un grup de local i que ens ajuntem per fer temes i passar-ho bé. Tanmateix per NU-B, els directes és com sortir de festa, és ajuntar-nos per fer gaudir a tots aquells que venen a veure'ns, en el directe un grup canvia molt, perquè al cd sona molt bé, però en directe és on es veu realment al grup.

És difícil fer música rock a Espanya i que sigui acceptada pel públic?

Dani: Home, ho veiem difícil i caldria fer una reflexió, sobretot als mitjans que difonen la música, perquè a tots els països hi ha cabuda per a diferents estils musicals. El que succeeix és que les coses amb contingut i que et fan pensar aquí a Espanya no es tenen en compte, les històries personals o no, que nosaltres, els compositors, ens treballem a l'hora de compondre al local i que realment parlen de temes seriosos o sentiments, no es porten o no volen que es vegin. A Espanya el mercat és més ràpid, i també la promoció és molt important i no es promociona a grups de rock. Malgrat això, en el seu moment van ser molt importants grups com Héroes del Silencio, o El último de la fila i ara no es valora ni es fan carreres d'artistes, per tant, els grups de rock ens estem quedant fora del mercat.

Fa un parell d'anys, sota el segell de Vale Music, va ser editada una cançó dins d'un àlbum titulat No a la pirateria, com veieu el món musical actual respecte a aquest tema?

Didac: A nosaltres, com a grup, ens afecta indirectament, no ens afecta tant com a grups que es troben a nivell intermedi, estem començant, realment la gent que està acostumada a gravar-se cd's no ho deixa de fer , la gent està habituada a música ràpida, fàcil de digerir i comercial. Aquest tipus de música s'ha menjat el terreny de les altres músiques, a més, és el que els mitjans de comunicació han recolzat. Personalment crec que són les discogràfiques les que s'han carregat la música, per no recolzar i invertir en els grups de sempre i tenir el catàleg d'artistes més funcionals amb cançons despreocupades, que són totalment necessàries, però al costat de la música de sempre, per suposat.

Molts són els grups que ho intenten i molt pocs els que ho aconsegueixen, tanmateix vosaltres ja heu compartit escenari amb diferents artistes com Sugarless, La Caja de Pandora, Cómplices o Efecto Mariposa. Dona els seus fruits el fet de ser teloners a aquests concerts?

Alex: Sens dubte que és interessant compartir escenari amb grups així, perquè suposa -com al seu dia quan vam actuar amb La Caja de Pandora- el tocar davant de 8.000 persones, que venen a veure al grup principal, però que de retruc ens veu a nosaltres, ens coneix i potser els podem agradar, està clar que si no anem amb grups amb aquest renom, no tindríem l'oportunitat de continuar obrint-nos les portes.

Quin és el referent de NU-B?

Dani: Cada membre té el seu referent musical i, de fet, la unió d'aquests estils són els que fan el referent NU-B; a mi m'agrada més la música britànica com Cold play o els irlandesos U2, a Alejandro li agrada més la música d'Amèrica, a Didac li agrada Incubus, The Cure... tenim denominadors comuns que anem arrossegant de les nostres influències, és el que posem en comú i el que ens ajuda per crear la música de NU - B.

Que espereu de Paisajes Sonoros?

Didac: Desitgem que arribi al major nombre de persones possibles i que qui compri el cd pugui sentir-se identificat amb les coses que expliquem, que s'emocioni quan escolti els nostres temes experimentant el que nosaltres experimentem quan escoltem a bandes com les que comentava Dani abans, amb cançons com les dels grups The Police, Héroes del silencio, o El último de la Fila.