El sabadellenc José Miralles amb només 25 anys ja ha assaborit l'èxit que se sent a l'estar al número 1. I és que aquest jove ha estat Campió d'Espanya de Freestyle als dos últims anys.
La seva personalitat, les seves acrobàcies i la seva simpatia han conquistat al públic que el segueix i el recolza. Un esport molt dur i arriscat que ha portat al sabadellenc arreu del món.
Com va néixer la teva afició al món de les motos?
Al meu pare sempre li han agradat molt les motos. Feia algunes carreres pirates de motocross amb el meu oncle Seve. Jo sempre anava al garatge quan era petitó i quan el meu pare em va comprar una Montesa, el meu oncle i el meu pare van començar a ensenyar-me a muntar a un camp de futbol. Tan sols tenia 4 anys. Però als 12 anys vaig tenir una lesió que em va obligar a deixar les motos, després de quedar tres cops campió d'Espanya de Motocross i cinc de Catalunya. Tot i així, als 18 vaig tornar, després de que m'estiressin el fèmur quatre centímetres, però no al Motocross, sinó al Freestyle.
Has sofert molt per arribar fins aquí. Si tornessis a néixer, triaries un altre cop aquest camí?
Uf. Si tornés a néixer, sabent tot el dolor que he hagut de passar…La veritat és que no sé que faria, perquè aquest esport ho porto a la sang. Suposo que si que tornaria a triar aquest futur, tot i que m'he fracturat la tíbia i el peroné, la clavícula tres cops, els canells dos, i l'última lesió va ser el taló, en 15 trossets. Ara mateix en porto 10 cargols al taló i dotze més en la tíbia, apart de les dues plaques que en tinc també a aquesta part.
Què et dóna el freestyle que no t'ho dóna cap altre ofici?
Estic orgullós de fer quelcom que fan pocs a tot el món. Pensa que a tota Espanya només en som 15 freestylers. A més, com m'agrada i no ho deixaria de fer, doncs gaudeixo moltíssim amb la meva feina. I lo millor és que visc d'això!
Com has comentat, aquí a Espanya en sou pocs freestylers. Per què creus que no és un esport que vagi a l'alça?
A Espanya el problema està en que el món del motor, que no sigui ni motociclisme ni Formula 1, és un esport de pobres en el sentit de que les grans masses només segueixen el que donen per la tele. I com que ni el motocross ni el freestyle en té un gran ressò als mitjans, costa que els nens quan siguin grans vulguin ser com Miralles o Javier Garcia Vico, pilot de Motocross. S'estimen més ser un Pedrosa o un Fernando Alonso.
Què has sacrificat per poder dedicar-te a aquest esport?
Suposo que molt i poc. Molt perquè estic fóra de casa i passo molt de temps sense veure a la meva núvia, als meus pares, a la meva germana…Però com m'encanta fer el que faig i m'agrada viure així, doncs en aquest aspecte he sacrificat poc. M'agrada saltar amb la meva moto. Tot i així, he de reconèixer que he sacrificat gran part de la meva vida, com per exemple, la meva infància, perquè l'he passada de circuit en circuit. Jo de nen no he tingut joguines, les meves joguines eren les motos! (riu)
El freestyle no és tan bonic com creiem. Darrera d'aquesta façana hi ha moltes hores d'entrenaments, viatges, viure lluny de la família…Et vas adaptar bé o et va costar?
M'ha costat bastant. Començava a viatjar i sense adonar-me, com tot era de color de rosa, doncs perdia la vida que tenia aquí. És difícil perquè molta gent no entén que les coses et vagin tan bé. Però és millor que quedi poca gent que s'alegri que la vida et va bé i que estigui allà quan realment la necessites. Però de totes formes, el més dur és mantenir-te a dalt del tot.
M'imagino que és difícil mantenir-te al capdamunt pel nivell dels teus contrincants, que a la vegada són amics. No és així?
Amics som perquè ens hem de veure, però per damunt de tot som contrincants. És bastant dur, perquè la gent jove evoluciona i has de continuar entrenant per a no quedar-te estancat, com li ha passat a varis pilots de la vella escola.
Has afegit alguna novetat al teu repertori de trucs? O hi ha algun salt que encara no has realitzat, però t'agradaria?
Cada any intento afegir tres o quatre salts nous. Enguany he afegit tres acrobàcies noves. La primera és el Backflip no Hands (com els backflip, però sense les dues mans); el Backflip Superman, que no ho faig sempre; i el Backflip Superman Indian, que consisteix en fer el mortal amb la moto i quan estàs de cap per avall, has de creuar les cames. Aquest últim l'estic entrenant a la piscina d'escuma i m'agradaria fer-lo cap a finals d'any.
Quan trigues en aprendre una acrobàcia?
Depén de la motivació. Hi ha mesos en el que no aprens res i, de vegades, en una semana ho aprens tot. Tot i així, hi ha cops que mai t’arriba a sortir una figura, tot i que a mi aixòencara no m’ha passat.
Al desembre finalitza el Campionat d'Espanya de Freestyle. Creus que tornaràs a guanyar o els teus contrincants tenen un nivell molt alt?
De moment a la classificació vaig primer, seguit d'Edgar Torronteras i de Carlos Córdoba. Però Carlos ha tingut una lesió al fèmur i, per tant, es queda sense possibilitats; i d'Edgar encara em separen 10 punts. La veritat és que em veig amb possibilitats. Ja he guanyat dos anys i m'agradaria fer-ho aquest també. Però fins al 24 de desembre a Gijón, que es quan acaba, encara queda molt de temps i pot passar de tot.
Hi ha freestylers que es caracteritzen per crear ells mateixos figures. Tu has creat alguna acrobàcia?
A l'arribar a aquest esport tard, quasi totes les figures estaven ja inventades. Per tant, el que he fet és treure algunes variants de figures ja inventades: Mcmetz no Hands (en el que has de passar un peu per davant del manillar de la moto i l'altre de costat, mentre soltes les mans) o el Doble Pasdoble Rana Nothing, una mica més complicat que l'anterior, ja que es tracta de passar els dos peus per una banda i cap a l'altra, després obres les cames i dones una palmellada per sobre del manillar. Per acabar, obres el peus i les mans simultàniament i caus sense mans. Un altre seria el Backflip Tembleque, on fas un mortal i gires la moto d'un costat cap a un altre com si tremolés.
Per desgràcia, al freestyle no pot dedicar-se un tota la seva vida. Què faràs el dia que hagis de retirar-te?
Realment no ho sé encara. Ara mateix només vull gaudir d'aquesta vida extrema que tinc i passar-m'ho bé cada dia que passa perquè mai saps què pot ocórrer practicant aquest esport. Crec que amb 25 anys encara sóc jove per a retirar-me del freestyle, i quan ho faci, m'imagino que serà perquè ja sabré que faré per a viure!
José Miralles també es conegut com "el Loco". Fas honor al teu nom?
La veritat és que sí estic una mica boig per posar-me cap per avall a més de 10 metres d'alçada. Però d'altres em diuen així per la forma d'animar al públic a les competicions o exhibicions que faig. És com si em convertís en un showman. I és que per a mi una de les coses més important del freestyle és el públic, que s'ho passi bé i gaudeixi del moment.
