És una figura molt tradicional durant aquestes dates, simbolitza la il·lusió i la màgia pels nens i pels no tan nens. Al Racó del Campanar de Sabadell s'instal·la del 26 al 4 de gener la haima on l'Ambaixador de Ses Majestats els Reis Mags d'Orient rep durant els dies abans de la NIt de Reis les cartes amb els desitjos més íntims i especials de les festes. Allà no només donen caramels i escolten les peticions dels què la visiten.
També expliquen la història d'on provenen els Reis Mags, la tradició del lloc d'on són cadascun, els costums que segueixen i el per què de les seves ofrenes al Nen Jesús. Hem parlat amb l'Ambaixador Reial per saber què li demanen i com viuen ell i els Reis aquestes dates tan especials.
Treballa molt l'Ambaixador Reial durant aquestes dates?
El què més. Com a Ambaixador, la meva feina no té preu. Enguany fa 25 anys que sóc patge reial. Estic molt content i crec que Sabadell Comerç Centre també està molt content amb mi com a entitat.
Què acostumen a demanar més els nois?
Avui dia, ens demanen màquines com la Play Station, jocs de tecnologia i consoles, ordinadors… els demanen més que les joguines tradicionals. Aquests els demanen els nens de 3 anys més o menys, però a partir dels 4 o 5 anys ja demanen coses de tecnologia.
Quin és el Rei que cau més simpàtic?
El Baltasar és el què millor cau. El ros és la intel·ligència i el blanc és la bondat, és la que seria la definició bàsica que jo faig. Ara, el què fa la feina és l'Ambaixador, que escolta els nens, rep les cartes. Però nosaltres, Sabadell Comerç Centre i la companyia teatral De La Crem, escenifiquem la història dels reis d'Orient, que eren astrònoms, no eren Reis de corona. Van seguir una estrella que brillava molt fins arribar al pessebre. Això s'explica al campament, d'on venen els reis, les seves costums, què mengen… Els Reis són Occident, Orient i Àfrica, tot i que se'ls coneix com els reis d'Orient.
Com s'organitza la feina aquests dies?
Totes les cartes que m'arriben les guardo, tinc guardades cartes de fa molts anys. És un secret que ha de guardar l'Ambaixador Reial. Les criatures d'avui dia són molt llestes, saben molt i, de vegades, fan preguntes molt compromeses.
Els nens són més llestos ara que abans?
Home, són més avispats, ja te'ls veus venir del començament i penses "A veure què em dirà aquest". M'he trobat un cas concret, ja fa dos anys, i em va demanar que els seus pares tornessin a viure junts. Has d'estar preparat per això, quan et passen tantes criatures per davant teu.
Què és allò més entranyable que li ha demanat un nen?
A banda d'aquesta nena, va haver-hi un nen que em va demanar si els reis el podien curar perquè tenia una malaltia, en aquest cas tenia la grip. Li vaig explicar que en aquest cas havia de fer cas al metge per posar-se bo. També recordo un any que van venir uns avis, que en venen molts a portar-me la carta, i un d'ells anava en cadira de rodes. Quan em vaig dirigir a ell i el vaig saludar, es va posar a plorar; i les dones que anaven amb ell també van plorar. Em va explicar perquè estava en la cadira de rodes i em va emocionar moltíssim. Un any, al carrer Escola Pia cantonada amb Via Massagué, vaig baixar de la carrossa per anar a saludar els avis que estan a la residència del costat. Els nens i les persones grans tenen molta il·lusió.
Intenta inculcar valors constructius en els nens que van a portar-li les cartes?
Com a Ambaixador Reial, jo dic el què els Reis em demanen. Els nens per demanar, no queden. Però també s'ha de tenir en compte que hi ha molts nens i nenes que no tenen res per Reis, no tenen regals o fins i tot no poden celebrar les festes. I ja fa anys que vinc comprovant que els nens estan molt conscienciats sobre aquest tema, demanen coses pels nens que no tenen res. Aquest és un comportament admirable en els més petits i són molts els què ho demanen.
El dimecres dia 2 de gener visitarà els nens del Taulí per portar-los un tros de màgia i anunciar-los l'arribada imminent dels Reis. Què sent quan arriba allà i parla amb ells?
És increïble, absolutament increïble. L'any passat va ser el primer que es va visitar la planta infantil del Taulí i va ser molt, molt emocionant. Va ser com si em toqués la loteria. He de confessar que estava un pèl nerviós perquè no és el mateix que estar al Campament Reial. Afecta molt veure els nens petits i no tan petits hospitalitzats, i els has de tractar amb tant de respecte i fent-los l'esdeveniment d'allò més normal per ells. També has de tenir molt en compte el què pensi i et demani la família i respectar sempre les seves decisions. És quelcom tan bonic veure aquelles criatures i emportar-los la il·lusió que no es pot imaginar fins que es viu. Estic molt content perquè Sabadell Comerç Centre s'està portant molt bé amb mi i m'està permetent tenir experiències úniques.
Els Ambaixadors Reials han de tenir alguna característica especial?
Tinc molt clar que la persona que tingui aquest càrrec tan important ha de parlar molt amb els nens, comprendre'ls, conèixer de prop el seu món… Això sí, és una opinió personal.
Cada any van més nens a portar-li les cartes?
I tant! Entenc que és molt difícil estar una hora i mitja fent cua, amb fred. Però és un sacrifici que val la pena per la il·lusió dels més petits. Sabadell Comerç Centre fa de l'espera una estona agradable: donen xocolata calenta, fan espectacles, malabarismes, actes per entretenir els nens i els pares… Però aconsello a tothom que no esperin als últims dies per portar les seves cartes, ho dic pel seu bé. Poden venir a partir del 26, al Racó del Campanar, que els atendrem amb tot el carinyo del món Tot i això, si veig que hi ha molta cua, surto a saludar els nens perquè no perdin les ganes de veure'm i que es reconfortin, que sóc allà i que encara que hi hagi molta gent, no marxaré. Després em trobo que molts nens esperen impacients, però quan em veuen i estan al meu davant, es queden totalment paralitzats, com amb por. Però com que sóc l'Ambaixador i sé els seus noms, de seguida em guanyo la seva confiança.
També acompanya als Reis en la Cavalcada.
Sí, i a més el què volen els nens és tocar els Reis, saber que són reals. Ja fa 25 anys que acompanyo Ses Majestats en la seva ruta. I hem trobat moltes coses en aquest temps, han canviat les modes. Ara he vist que acostumen a portar els paraigües a l'inrevés per agafar més caramels. Però el què tothom ha de tenir en compte és que és la festa dels nens, s'ha de fer tot pensant en els més petits i en la seva il·lusió i alegria. Fa 2 anys em va passar una anècdota molt bona, que va tenir lloc a la zona de Ca n'Oriac, quan un gitano em va cridar: "El Papá Noel!". I algú li va dir que no era jo, que jo portava plomes al cap. Va contestar: "Pues es Papá Noel con pluma" (riu). El què ha de saber la gent i tothom que assisteixi a la Cavalcada és què l'Ambaixador no tira caramels i de vegades em demanen els caramels a mi. I, sobretot, recordem que pels nens aquestes festes són molt especials, i s'han de fer més especials encara pensant en ells.
>>Cristina García
