Els nous trams de la línia que caldrà construir seran els de Vilanova i la Geltrú a Vilafranca del Penedès, de Martorell a Terrassa, de Barberà a Santa Perpètua i de Granollers a Mataró. En el tram comprès entre la Roca del Vallès i Argentona, el traçat s'ha millorar per tal de reduir-ne l'impacte ambiental i s'han situat les estacions al més a prop possible dels nuclis urbans. El traçat es completa amb tres trams que ja es troben funcionant actualment i que formen part de la xarxa ferroviària estatal: de Vilafranca a Martorell, de Terrassa a Sabadell i de Santa Perpètua a Parets del Vallès. El projecte de construcció del tren orbital sortirà a informació pública la primera meitat del 2008. Està previst que les obres comencin el 2010.
La línia orbital té com a objectiu potenciar el transport ferroviari trencant amb la radialitat comunicativa a la regió metropolitana que té com a eix la ciutat de Barcelona. La línia enllaça les principals ciutats que envolten el nucli de la regió metropolitana i vol impulsar el repartiment modal afavorint el ferrocarril en detriment del vehicle privat. El projecte es troba inclòs dins el Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) en l'àmbit de la millora de la xarxa de rodalies de Barcelona i està previst també en el Pla Director d'Infraestructures de Transport Públic Col·lectiu 2001-2010 de la regió metropolitana de Barcelona.
Dos possibilitats per Sabadell
El tram Sabadell-Granollers és l'únic que encara contempla dos alternatives diferents per la seva execució. Qualsevulla de les dos, el recorregut ferroviari que s'ha de fer és des de Sabadell Nord, Sabadell Sud, Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Montmeló o Parets del Vallès i Granollers. Es tractaria d'un tram de 23,5 quilòmetres, dels quals 4,7 o 8, 4 quilòmetres (segons l'alternativa) són de nova construcció. El recorregut es faria en 23 minuts i es preveu la construcció d'una nova estació a Santa Perpètua de Mogoda.
La primera de les alternatives del tram Sabadell-Granollers parteix des de l'estació Sabadell Sud, es dirigeix cap a Barberà, on arriba en túnel a una nova estació. Sortint de Barberà es resol l'encreuada de l'AP-7 en túnel per enllaçar amb l'actual via el Papiol-Mollet, passant per una nova estació a Santa Perpètua. A partir d'aquest punt, s'aprofita l'actual línia C-2, recorrent les estacions de Mollet-Sant Fost i Montmeló, per finalitzar el tram a Granollers Centre en túnel.
La segona de les alternatives començaria amb un traçat idèntic a l'anterior, partint des de Sabadell Sud, creuant soterradament Barberà i aprofitant l'estructura de la línia el Papiol-Mollet. Tot i que l'orbital ferroviària passaria per Santa Perpètua de Mogoda, continuaria per Mollet-Santa Rosa i Parets per la línia C-3, en compte de fer-ho per la C-2, amb la qual el seu darrer tram discorre en paral·lel fins arribar a Granollers.
Un projecte d'unió
L'orbital ferroviària unirà Vilanova i Mataró en un recorregut total de 106 quilòmetres que unirà també molts municipis que, fins ara, han estat desconnectats entre sí. Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Canyelles, Vilafranca del Penedès, la Granada, Subirats, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida, Martorell, Terrassa, Sabadell, Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Montmeló o Parets del Vallès, Granollers, la Roca del Vallès, Argentona i Mataró.
Les dades apunten que donarà servei directe a una població de més de 870.000 viatgers, i es preveu que anualment la utilitzin uns 16 milions d'usuaris. El projecte trenca la radialitat de les infraestructures, facilita una comunicació i interconnecta ciutats metropolitanes impulsant el seu desenvolupament econòmic i social. L'objectiu principal de la construcció de la línia orbital ferroviària és la dinamització de la mobilitat aèria metropolitana, millorant el repartiment modal en favor del ferrocarril respecte del vehicle privat. L'estudi del traçat que va ser aprovat per la Comissió d'Urbanisme de Catalunya analitza la viabilitat de la implantació d'una línia ferroviària entre Vilanova de la Geltrú i Mataró, que en alguns trams es recolzarà, en línies ja existents i considerarà la construcció de quatre trams de nova construcció.
L'increment de la mobilitat i de la població, així com els desplaçaments entre comarques i ciutats requereix la dotació de noves infraestructures de transport per tal de permeabilitzar el territori des d'una perspectiva descentralitzada, amb pols d'activitat que es distribueixen per totes les comarques metropolitanes. La línia orbital suposa, doncs, l'ampliació de la xarxa ferroviària actual amb el propòsit d'augmentar-ne la cobertura territorial i demogràfica. D'aquesta manera, aquest projecte s'uneix al de l'Eix Transversal Ferroviari en l'estructuració d'unes infraestructures de mobilitat concebudes en xarxa, que trenquen la radialitat i contribueixen a la vertebració del territori.
Impuls de les economies locals
L'actual esquema de la xarxa ferroviària de Barcelona no respon amb suficiència a les necessitats dels viatgers de l'arc metropolità. Fins ara la disponibilitat de l'oferta en transport públic entre comarques metropolitanes, formava part d'eixos radials, en direcció a Barcelona. la mobilitat i la població han crescut sensiblement durant els darrers anys en les comarques metropolitanes, especialment al Vallès, sense que les infraestructures ferroviàries s'hagin adequat a aquesta realitat.
La interconnexió ferroviària entre les principals ciutats de l'arc metropolità on es troba Sabadell redefinirà l'accessibilitat interna de la regió metropolitana. Es crearan grans oportunitats d'intercanvi de persones i serveis. Es reequilibrarà l'oferta i la demanda existents dins la Regió Metropolitana, on Sabadell i la seva demarcació poden sortir molt beneficiades perquè es potenciarà encara més la base econòmica local, per la millora de l'accessibilitat i la possibilitat d'inserció en sistemes de transport intermodals.
Al mateix temps, la construcció de la línia orbital ferroviària suposaria una clara aposta pel desenvolupament sostenible del territori, impulsant i promovent les infraestructures ferroviàries en detriment d'augmentar les vies i carreteres pel transport privat. Aquest projecte serviria per descongestionar la xarxa viària, creant una alternativa competitiva en front del vehicle privat i fomentant l'ús del transport públic en els trajectes no només entre ciutats, sinó també en els desplaçaments cap a polígons industrials, que podrien disposar d'estacions i parades. La construcció del nou eix es pot aprofitar per redefinir les comunicacions entre les poblacions i els barris de la demarcació amb la creació de noves estacions o ramals.
Noves necessitats metropolitanes
Els municipis compresos en l'àmbit orbital tenen un pes demogràfic remarcable, amb el 20% de la població metropolitana, el què significa una xifra d'uns 870.000. Els principals pols d'aquesta línia, tant pel que fa a la població com a la mobilitat, els formen els municipis de Sabadell, Granollers, Terrassa, Mataró, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, cadascuna de les quals uneix al seu voltant poblacions de més de 200.000 habitants.
La mobilitat diària a la regió metropolitana de Barcelona es calcula en més de 8,6 milions de desplaçaments. Els viatges d'entrada o sortida al municipi de Barcelona es realitzen majoritàriament amb vehicle privat (55%), seguit en percentatge pels mitjans ferroviaris (32%).
Es preveu que la mobilitat del total de la regió metropolitana de Barcelona sigui de 10,5 milions de viatges al dia en un escenari de referència de l0'any 2010, amb un increment previst del 28% respecte de l'any 2001. Per l'any 2025 es preveuen 12 milions de desplaçaments, amb un creixement del 15% respecte el 2010.
En l'àrea que ocupa el projecte, algunes ciutats actuen com a pols d'atracció o generadors de mobilitat. Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès funcionen com a dos sectors amb dinàmiques pròpies. Entre Martorell i Terrassa les dificultats en comunicació existents fan que històricament funcionin de manera més autònoma i intercomarcal, Terrassa a l'àrea del Vallès i Martorell a la del Baix Llobregat. Tant en el Vallès com en el Baix Llobregat, hi ha municipis més petits que funcionen com a pols d'atracció de mobilitat per la seva remarcable activitat industrial. Finalment, Sabadell, Granollers i Mataró tenen un doble procés com a generadors de viatges cap a Barcelona i com a atractors de viatges del corredor comarcal dels què són capitals.
La visió d’alguns alcaldes sobre la línia orbital ferroviària
Josep Mayoral i Antigas,
Alcalde de Granollers
Una reivindicació feta realitat
El projecte de la línia orbital ferroviària ha fet un pas decisiu. Els de Granollers volem anar a Sabadell i a d'altres destins del Vallès Occidental amb tren. Volem anar a Mataró amb ferrocarril, unir, en transport públic ferroviari.
Necessitem trencar amb la radialitat i obrir noves perspectives de mobilitat apostant per la transversalitat de la xarxa de trens. Necessitem que l'actual xarxa de rodalies guanyi en eficiència: invertint de manera decidida en la millora de les infraestructures fixes i del parc mòbil per fer del tren l'element central de la mobilitat en la regió metropolitana. La proximitat és un factor de qualitat i defensem el traspàs de rodalies -en condicions adients- a la Generalitat de Catalunya.
Si les previsions s'acompleixen, properament la línia orbital ferroviària unirà Vilanova i la Geltrú amb Mataró, passant per les ciutats que vertebren l'arc metropolità: Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès. També per moltes altres ciutats que constitueixen la potent musculatura d'una regió essencial tant per la seva estructura econòmica com pel seu creixent pes demogràfic. Aquest servei ferroviari esdevindrà l'autèntica columna vertebral del desenvolupament social i econòmic d'aquest territori.
L'aposta pel transport públic és la nostra màxima, i estem convençuts que la línia orbital neix amb l'èxit assegurat. El traçat d'aquesta nova línia aprofita infraestructures existents i garanteix la seva convivència amb l'entorn. Un projecte dissenyat tenint en compte les necessitats dels municipis.
La nova línia orbital ferroviària garantirà que les ciutats del Maresme, del Vallès, del Llobregat, del Penedès i del Garraf puguin continuar essent el motor industrial i econòmic de Catalunya, des de la sostenibilitat i la modernitat.
Manuel Bustos,
Alcalde de Sabadell
La línia orbital ferroviària
La línia orbital ferroviària significarà un pas molt important per millorar les connexions de Sabadell, tant amb altres poblacions de la comarca com amb moltes poblacions catalanes.
De fet, és una llarga reivindicació de molts municipis catalans. En aquest sentit, he de dir que l'Ajuntament no té competències en la matèria, però sí que s'ha esforçat al màxim perquè les administracions competents hi invertissin el que la ciutat es mereix.
I és que, a més de disposar d'un veritable metro per a la ciutat gràcies a la prolongació dels ferrocarrils, cal que millorarem les connexions amb l'est i aquesta possibilitat ens la donarà el quart cinturó ferroviari. A més a més, amb noves possibilitats de transport en tren potenciarem el transport públic, que és un transport més sostenible, que consumeix menys energia i aconseguim reduir les emissions responsables del canvi climàtic.
Per això, celebro la decisió del govern de plantejar-ho com una actuació a curt termini. Facilitarà el moviment de les persones i permetrà, alhora, ampliar el lligam d'aquestes poblacions per les quals passarà i relligarà. Serà més fàcil desplaçar-se entre Granollers i Sabadell, tant per qüestions de feina com d'oci, familiars o personals i això revertirà tant en l'economia com en les relacions entre ciutats.
Crec que només si tenim bones comunicacions podrem ser una ciutat lligada al progrés. En aquest sentit, cal continuar treballant i dialogant per trobar les millors solucions possibles per al bé de la ciutat.
No podem perdre el tren.
Pere Navarro,
Alcalde de Terrassa
Una via de progrés
El projecte de la línia orbital ferroviària suposarà la implantació d'un nou servei de transport públic que afavorirà el desenvolupament econòmic, social i urbanístic de les principals ciutats de l'Arc Metropolità. S'acabarà amb la radialitat històrica de les infrastructures de transport, que obligaven a passar sempre per Barcelona. La nova línia donarà servei directament a una població de prop d'un milió de persones i ajudarà, sens dubte, al progrés general d'un gran nombre de comarques i de Catalunya en general.
Marcel Esteve i Robert,
Alcalde de Vilafranca del Penedès
El tren orbital ferroviari
El nou tren orbital completarà una xarxa de transport públic ferroviari com mai haurà tingut Vilafranca i el Penedès. La línia d'alta velocitat ha propiciat el cobriment de les vies i una transformació extraordinària de la vila, però també ens aportarà una nova estació de rodalies acompanyada de la millora de les comunicacions i de la freqüència de trens i és una oportunitat històrica per construir una estació per a trens regionals que doni servei a tota la comarca i a les comarques veïnes. Finalment, la nova línia de tren orbital serà una nova oportunitat per refermar la capitalitat de Vilafranca, una ciutat ben comunicada.
Ana del Frago,
Alcaldessa de Barberà
Volem el soterrament de la via
Respecte a l'orbital, projecte iniciat per la Generalitat per tal d'unir la segona corona metropolitana, des de Vilanova fins a Mataró, la orbital ferroviaria és necessària sempre i quan el seu impacte territorial sigui el mateix que el de la Interpolar, soterrat. La orbital ha de ser curosa amb el medi ambient per tal de poder conservar les poques zones verdes que ens queden a la ciutat. L'orbital suposarà la construcció de dues estacions de tren, una entre Can Llobet, la carretera de Barcelona i La Romànica, i l'altre a la zona del polígon industrial de Santiga. Per tant, la orbital compartiria la mateixa superfície que la Interpolar.
Joan Antoni Baron,
Alcalde de Mataró
Una gran oportunitat
Els informes favorables de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya sobre el document d'objectius i criteris i els informes mediambientals de la línia Orbital Ferroviària i de l'eix Transversal Ferroviari suposen un pas important en la definició d'aquestes noves infraestructures de mobilitat. La línia Orbital ens permetrà la connexió ferroviària amb les ciutats de l'arc metropolita, la construcció de noves estacions i la desaparició de la via del Front marítim de Mataró. Millors comunicacions sempre suposen noves oportunitats pel desenvolupament econòmic i social i la ciutat i la comarca sabran aprofitar-ho.
La Comissió d'Urbanisme de Catalunya dóna llum verda al document d'objectius i criteris i als informes ambientals preliminars del projecte.