A Sabadell, no es produeixen gaires casos d'estafes. Malgrat la baixa xifra d'estafes comeses a la ciutat, mai està de més conèixer algunes maneres d'evitar ser víctima d'aquest tipus de pràctiques. Des del furt sense violència, els fraus que es cometen als establiments, passant per una nova manera d'enganyar els usuaris, internet. La xarxa ha facilitat la vida de moltes persones, connecta països diferents i és un espai de comunicació global. Però també ha afavorit el naixement de noves maneres de cometre delictes i fraus. El principal és ser prudent, pensar que ningú no ens regalarà res i no refiar-se sempre de tothom.

Falsificació de targetes bancàries

Aquesta darrera setmana van ser detingudes més de 100 persones que integraven una banda dedicada a falsificar targetes de crèdit i que operaven a tota Europa. Aquesta gran operació es a portar a terme en diverses comunitats autònomes de tot l'Estat i en altres països d'Europa. Ja feia dos mesos que la Policia Nacional estava investigant el cas i poc a poc van anar desgranant la xarxa de falsificació i els diferents implicats, el centre neuràlgic de la qual es situa a València, on residia el màxim responsable.

Entre les detencions del País Valencià, Madrid, Catalunya, Andalusia i Canàries, són un total de 70 persones arrestades.

El mode d'actuació dels detinguts consistia en la instal·lació de dispositius per la còpia de targetes en caixers automàtics de tot l'Estat posant-hi càmeres disfressades. Un cop obtingudes les dades clau, la banda, composada per persones d'origen romanès, doblava les targetes i les feia circular per tota Europa, fet que dificultava detectar des d'on es carregava als titulars els imports de les compres i les despeses.

Recentment, es va detectar a Sabadell un cas similar, però a menor escala. Un cambrer d'un restaurant de la ciutat copiava les targetes dels clients i els carregava compres realitzades des del Brasil. En efectuar-se la detenció del sospitós, el detingut va reconèixer els fets. També va explicar que aquestes operacions fraudulentes les feia sense el coneixement dels propietaris de l'establiment. Amb un lector portàtil copiava la targeta mentre es dirigia a la caixa a passar-la pel lector autoritzat de l'establiment. Per cada còpia, el detingut cobrava 50 euros de part de la persona que li va facilitar el lector, el seu cunyat, d'origen brasiler i que li va retornar el lector al Brasil quan el detingut hi va anar a passar unes vacances amb la seva parella a finals del mes d'agost. Va ser allà on el propietari del lector va fer noves targetes i va realitzar les compres. Aquest mode d'actuació es coneix com skimming.

En aquest cas, la recomanació principal és que la gent no perdi de vista en cap moment la seva targeta i que demani que li portin el datàfon a la taula.

Internet s'ha convertit en una de les plataformes més comunes per cometre estafes i fraus. Concretament, els mesos de gener i febrer de 2007, el nombre de fraus comesos per internet van augmentar en un 400%. Aquest fenomen ja ha estat batejat amb el nom de phishing, que defineix el mode d'obtenir les dades bancàries dels clients a través d'internet. Amb la intenció de reduir el nombre d'afectats i donar a conèixer aquestes estafes, es va constituir la II Campanya contra el frau online i per la seguretat en la xarxa, organitzada per l'Institut Nacional de Tecnologies de la Informació (INTECO). Si en un primer moment d'expansió en l'ús d'internet es feien enviaments massius de virus, ara els pirates informàtics ataquen de manera directa als usuaris per tal que introdueixin les seves dades personals i les claus dels comptes bancaris i realitzar així els fraus i les estafes.

Però no només existeix el phishing bancari, sinó que també es fa servir per suplantar identitats. És a dir, s'aconsegueixen les contrasenyes de correus electrònics per tenir accés a informacions personals.

Són moltes les companyies i empreses que donen recomanacions de protecció enfront aquesta pràctica delictiva. En aquest cas, Microsoft dóna 5 consells per evitar el phishing. En primer lloc, és molt important que mai es responguin correus que demanen dades personals. La Caixa ha remès un comunicat a molts dels seus clients que fan les seves gestions a través d'internet per tal d'advertir-los que la Caixa mai demanarà contrasenyes, el nombre de la tarjeta, coordenades ni claus personals per correu electrònic. Amb aquesta tema s'ha d'anar amb molt de compte perquè inclòs existeix un correu que comunica als clients que cal actualitzar unes dades perquè "s'ha registrat una sèrie de moviments inusuals" en el compte. Llavors ofereix un fals enllaç en el què es demanen diverses dades per accedir als comptes bancaris dels usuaris.

El segon dels consells que dóna Microsoft és que sempre que un vulgui visitar una pàgina d'una entitat bancària, escrigui l'adreça directament a la barra d'adreces del navegador. També es recomana que l'internauta s'asseguri que la pàgina que està veient està xifrada. Això es pot comprovar observant un candau groc que ha de ser a la barra inferior del navegador. En quart lloc, s'han de consultar freqüentment els saldos bancaris i els de les targetes de crèdit. I en qualsevol cas, si algú detecta que ha pogut ésser víctima d'un frau de phishing, ha d'informar immediatament l'empresa afectada, no ha de seguir cap vincle que li enviïn per correu, i posar-se en contacte amb el Centre de denúncies de frau a internet (www.ifccfbi.gov).

Les estafes per via telefònica són algunes de les reclamacions més comunes. Els tipus d'estafa que més es fan servir es basen en enganyar l'abonat dient-li que la seva companyia operadora telefònica està actualitzant les dades de tots els usuaris. Llavors els demanen algunes dades personals o bé els ofereixen un nou servei mitjançant el qual puguin persuadir els clients. En aquests casos, quan no es desitgi contractar una oferta, aquesta negativa s'ha de deixar ben clara, ja que aquestes converses acostumen a gravar-se i constitueixen la prova principal en cas de reclamació.

En qualsevol cas, mai s'han de facilitar dades personals a ningú que ens truqui per oferir-nos ofertes. La companyia operadora que es té contractada ja disposa d'aquestes dades. És recomanable, també, revisar totes i cadascuna de les factures telefòniques o de connexió a internet, amb molta cura per si apareix el nom d'una nova companyia i desconfiar de les ofertes rebudes a través del correu electrònic.

L'Antonio V., veí de Sabadell, va treure del seu banc 1000 euros, com acostuma a fer cada mes per pagar la seva empleada de la llar, i va marxar cap a casa perquè no volia estar-se al carrer amb tots aquests diners a sobre. Quan es trobava a la porta de casa seva, al carrer Taulí, tres homes li van demanar si podia indicar-los el camí a l'ajuntament. Va ser llavors quan l'Antonio va notar que un dels tres individus es movia darrera seu. Instintivament, es va tombar i va veure un dels homes que li deia que estava agafant el seu bastó perquè li queia. L'Antonio es va refiar, però després va comprovar que, desgraciadament, s'havia refiat massa dels tres homes. Ell mateix afirma que els tres lladres el van seguir des del banc fins a casa seva i sabien que havia tret els diners, sabien que portava una quantitat important.

Aquest és només un cas aïllat, però s'ha d'anar amb molta cura quan un porta una quantitat important de diners a sobre.

Hi ha altres casos que s'han registrat a la ciutat, tot i que no pas en un gran nivell. Parlem, doncs, d'una xifra molt petita que no ha d'aixecar la veu d'alarma. A Sabadell s'han registrat casos d'estafes en botigues que consisteixen en un finançament de productes tecnològics, com ara televisors de plasma, mitjançant nòmines falses, amb dates d'empresa falsa, i després es venen aquests productes sense haver pagat ni un sol euro. Aquesta pràctica, però, és cada cop menys freqüent perquè les financeres comproven si la persona que demana el crèdit treballa realment a l'empresa.

Les estafes de "l'estampita" i el "toco mocho" són tècniques típiques dels anys 60 i 70, i ara, tot i que sigui amb comptagotes, també es produeixen. La gent ha de ser molt prudent en aquests casos perquè ningú no regala diners a canvi de res. Normalment, els estafats són persones grans i dones sud-americanes, que veuen una gran oportunitat en el fet de poder enviar una quantitat important de diners als seus països. Les tècniques que fan servir els estafadors és l'atabalament i la confusió en les víctimes perquè no els doni temps a pensar massa en "l'oferta" i hi accedeixin ràpidament.

Els delinqüents que fan servir aquestes pràctiques no acostumen a cridar l'atenció pel seu aspecte, sinó que passen desapercebuts sense cridar massa l'atenció. Així que és convenient no refiar-se de la primera persona que ens ofereixi un suculent intercanvi en el què sembla que només nosaltres sortim guanyant.