La dissenyadora Txell Miras ha passat en poc temps de jove promesa en el món del disseny a encapçalar l'edició de la recent passarel·la catalana 080 Barcelona.
A més, la dissenyadora ha rebut, entre d'altres, el Premi Lancôme 2005 a la millor dissenyadora jove de la Barcelona Fashion Week, el Premi "Barcelona és moda" 2006 a la millor professional de la Moda, i ha estat finalista de El Botón-Mango International Fashion Awards i dels Gen Art Style New York Fashion Awards, l'any 2007. Des de 2003, crea la línia femenina de Neil Barrett i té la seva pròpia marca des de 2004.

Txell Miras es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, al 1999. El 2000, va realitzar estudis de Disseny de Moda a l'Escola Superior d'Art i Disseny Llotja de Barcelona. Un any més tard, guanya el concurs "Insideouting", organitzat per la Domus Academy de Milà, on es gradua en Disseny de Moda. L'any 2002, queda finalista als Tokio Grand Prix Fashion Awards. Un any després, la Camera della Moda Italiana la considera l'estudiant de moda més prometedora d'Itàlia. El 2004, Miras inicia la seva trajectòria internacional participant al showroom de Danielle Ghiselli Diffusinea de Milà, i des de 2006 ha participat a les diferents edicions del Showroom Barcelona, celebrades durant la Setmana dels Creadors de París.

Le Grande Déjà Vu va obrir aquesta segona edició de la passarel·la 080, celebrada aquest mes de març al Parc de la Ciutadella de Barcelona, Com t'has enfrontat a aquesta responsabilitat?
M'ho vaig plantejar com la resta de desfilades que he fet fins ara.
La desfilada és la presentació del resultat d'una feina en la que portes treballant durant diversos mesos, és com la culminació del procés creatiu.

Què podem trobar en aquesta nova col·lecció?
Una mica de tot però dintre de la meva línia habitual.  A la passarel·la s'han vist, entre altres coses, jaquetes, armilles i abrics amb plecs a la solapa, faldilles amb volum i de tub, pantalons stretch o un vestit amb tirants sobreposats, per posar alguns exemples.

Amb quina mena de teixits has treballat aquesta nova col·lecció?
Acostumo a treballar amb teixits naturals, com llanes o cotons. Aquesta vegada també ho fet així.

Le Grand Déjà Vu és una reflexió sobre el sistema de temporades de la moda i del bucle voraç que suposa aquest patró per a les creacions. Creus que la moda ha suplantat la creativitat per una finalitat consumista?
No es pot oblidar que la moda és un negoci, on la creativitat és important però on és molt més important el marketing. Funciona molt millor el nom d'una actriu a una etiqueta o a un aparador que el que en realitat es ven. Jo, sense oblidar que estic al mateix escenari, jugo en un altre lliga. No puc ni vull seguir el ritme de les temporades que imposen les grans multinacionals. Seria absurd.

La col·lecció que has presentat a la passarel·la 080 té com a un dels seus referents la pel·lícula Le Grande Bouffe, a més del cinema, De quines altres fonts es nodreixen els teus dissenys?
Tot el que m'interessa m'alimenta. Els llibres, el cinema, l'art i la música…Bolaño, Kafka, Duchamp, Beuys, Dreyer, Wong Kar Wai, Nick Cave, Nacho Vegas…

Tens algun referent al món de la moda?
A l'hora de crear vaig per lliure però em sembla molt bo el treball de noms com Ann Demeulemeester, Rick Owens, Comme des Garçons, Bruno Pieters…així com les seves filosofies.

Com és la roba de Txell Miras?
Són peces amb patrons elaborats amb un fort component constructiu.

Quina tipologia de persones creus que porta les teves peces?
Normalment són gent interessada en el disseny o la creació en general. Els meus clients valoren la peça en si mateixa més que la marca. Crec que vesteixo persones més que cossos.

Diversos premis i reconeixements avalen la teva carrera com a dissenyadora i, en pocs anys, has aconseguit crear i consolidar la teva pròpia marca, que hi ha darrera d'aquest èxit?

Sobretot molt treball i, suposo, que també una certa originalitat.
Quines fites tens marcades?
Continuar vivint de la moda amb total llibertat creativa i, poc a poc, anar augmentant les vendes.

A la passada edició del Botón-Mango Fashion Awards, vas ser la única dissenyadora que va optar al premi, creus que el disseny espanyol passa per una època de falta de creativitat?
No. Crec que en el tema de la creativitat estem millor que abans. Les noves generacions tenen una visió més internacional i hi ha coses interessants i d'estils molts diferents.

Actualment, és factible que un o una jove que vulgui ser dissenyador es formi professionalment a Espanya?
Crec que és molt interessant completar la teva formació fora.

A partir d'ara, les col·leccions de Txell Miras es centraran només en les presentacions de tardor i hivern, per què decideixes  suprimir la col·lecció primavera-estiu?
Tampoc és que les suprimeixi. Faré una col·lecció a l'any que presentaré a l'hivern. A l'estiu oferiré dissenys continuats amb teixits d'estiu i peces soltes. Aquesta presentació serà més petita i no faré ni desfilades ni viatges. Amb el nou paradigma climàtic, separar radicalment les temporades tampoc té molt de sentit.

Has estat a White Milano, Rendez Vouz Paris i, recentment, a la passarel·la 080 Barcelona, quins projectes tens ara entre mans?
En breu obriré una tenda a internet amb peces exclusives, bàsics i il·lustracions. Al juny tenim previst fer, juntament amb Sonia Gómez, un espectacle dintre del cicle Binomis del Caixafòrum.

>> Irina Gallardo