Beth deixa enrere la etapa on era identificada com 'la nena de rastes' del programa televisiu Operación Triunfo per donar un gir important a la seva carrera. 

La seva estada a Londres durant uns mesos, on els dies eren grisos i l'enyorança i la solitud sempre presents,  la van inspirar per crear, composar y enregistrar el seu últim treball discogràfic, My Own Way Home. El seu propi camí que la fa tornar a casa molt més madura en tots els sentits, personal i musicalment. Aquest sorprenent treball en llengua anglesa,  compila nou cançons en anglès, que no desentonen amb dues cançons en castellà A veces i Hacerte Feliz. El disc és més lliure, més independent, un treball que segons Beth no hagués pogut treure fa uns anys, quan va sortit d'OT, perquè aleshores li deien el que havia de fer. El guitarrista i compositor Suso Saiz, un dels músics més inquiets i original de la música espanyola, ha produït el disc. Els temes de les cançons són molt variats, des de l'amor, passant per les mares o la pluja, motiu que ha sigut 'la musa' del primer senzill, Rain on me. Un disc que és 100% Beth, però que sona a grans influències musicals reconegudes, com les de Ben Harper, Ani di Franco, Tracy Chapman, Alanis Morrisette o Tori Amos. A més de composar la majoria de les cançons, gravar i promocionar el disc, la cantant, que és reconeix molt activa, ha col·laborat en diversos programes com El Club i Jo vull ser..., a TV3, a més de treballar en l'obra de teatre, la comèdia Pels pèls, de Paul Pörtner, on interpretava a una perruquera. Ara, li esperen concerts per tot el país, actuacions on el públic gaudirà de bona música.

Per començar, quan va sorgir la idea de preparar aquest nou disc?
Jo em vaig anar a Anglaterra, a Londres a desconnectar, va ser una estada llarga, no vaig marxar exclusivament a composar el disc. Però una vegada allà, vaig escriure unes quantes cançons i al final, tenia ganes de tornar, d'estar aquí i continuar amb la música i seguir fent discos.

És a dir, que la idea d'aquest projecte va sorgir allà?
Sí, sí, allà.

En aquest disc, trobem nou cançons en anglès,  dues en castellà i un tema en català, "Súria" dedicat al teu poble.
Sí, a mi m'agrada que cada persona tregui les pròpies conclusions, que cadascú l'escolti i després el defineixi d'una manera o d'altra, perquè això és complicat. És un disc tranquil, per ser escoltat quan estàs calmat i relaxat.

Què destacaries de la elaboració del disc?
La manera com ho vam gravar, està molt acurada. Es va enregistrar tot en directe. El treball és bo gràcies a la producció del Suso Saiz. És un disc sincer, és com si fos el meu primer disc, he fet el que m'ha donat la gana, les cançons són meves i ningú m’ha dit què tenia que posar i què no, com va passar en l’anterior. 

Totes les composicions són teves?
No, totes, no. La majoria.

Las vas composar allà, a Anglaterra?
Bé, algunes allà i d'altres aquí.  

Aquest és un disc entre el folk i el pop-rock, amb una sonoritat molt americana... Quines  influències musicals has tingut?
Doncs des de Ben Harper, Ani di Franco, Tracy Chapman o Alanis Morrisette fins a Tori Amos.

Que signifiquen per tu les cançons que has composat?
Signifiquen molt. Són variades, hi ha de tot. Algunes parlen d'amor, de desamor, una altra parla de les mares, altra que parla de la situació del món, de com està…

En aquest disc has començat des de zero?
Jo el definiria com un pas més a la meva carrera. Sí que és veritat que és un disc molt diferent del primer. És un canvi, però no és un canvi radical. M'ho demanava el cos. Estava lliure, podria fer el que volia, i per això ho he fet. 

Com ha evolucionat l'artista i la persona des de el primer disc fins ara? Han canviat moltes coses?
Moltes. Des de que vaig començar als setze anys, anant d'aquí cap allà, amb orquestres, a passar a fer concerts i tocar temes propis… evidentment hi ha una evolució.

Tens concerts arreu d'Espanya, però també tens actuacions programades a l'estranger?
No, no, només per Espanya. A Londres tinc un, però és un projecte paral·lel, no està relacionat amb el disc.

És el mateix públic de quan vas sortir d'OT, el que va als teus concerts o ara arribes a un altres tipus?
Hi ha de tot, la veritat. Hi ha gent que ve des del principi i continua venint i hi ha gent que no, que és nova i s'ha anat incorporant després. Cada vegada ve gent més adulta i això és el que es pretén. 

I a més de la teva estada a Londres, la preparació del disc, has fet l'obra Pels Pèls i has col·laborat a El Club i Jo vull ser… com has fet per combinar-t'ho?
Doncs, m'ho puc combinar bé. Les coses són compaginables. El teatre em va coincidir una mica amb la promoció del disc i si que anava més atabalada, però ho vaig fer com vaig poder.

I a la televisió?
A la tele, com que només era un dia a la setmana ho portava més bé.

Què trobaran als teu concerts?
La presentació del disc, versió un bon concert de bona musica.