En Joan Pera ha confessat en alguna ocasió que es va criar entre les parades del mercat. D'aquí va néixer el seu amor i respecte per l'ambient que es viu als mercats de tota la vida. I d'aquí també va sorgir la història de La Glòria del mercat, l'obra de teatre que ha escrit. També és conegut per ser la veu del genial director nord-americà Woody Allen, a qui dobla des de fa més de 20 anys. En aquest sentit, Joan Pera confessa que té algunes similituds amb Allen, com ara "certa hipocondria i altres rareses". Joan Pera és el pregoner de la Festa Major 2008 de Barberà del Vallès.

A banda de prestar-li la seva veu, ha conegut personalment en Woody Allen?
Sí. Fa uns 20 anys que doblo el Woody Allen i sempre hi ha hagut una estranya similitud entre el Woody i jo. És veritat que tu veus la pel·lícula doblada i sembla que sigui la seva veu perquè a mi també m'ho sembla. I de vegades li deien: "A Barcelona hi ha un paio que s'assembla molt a tu", però tampoc no és que l'imiti. Així que, reculant, recordem que tots dos som baixets i tenim ulleres i no sé per què, deu ser la meva manera de fer que amb lo que ell fa, lliga molt bé. I com li van dir això es va quedar una mica encuriosit i un cop va venir per Barcelona va demanar per conèixer-me. També quan li van donar la medalla de Barcelona també ens vam trobar perquè ell va demanar que hi fos jo. Ha estat una experiència molt bonica.

Diuen que el genial director té moltes manies. Vostè és també en aquest sentit similar al Woody Allen?
Sí, jo suposo que això ho deu donar l'altura. A la gent que som baixeta, com nosaltres dos, sempre tenim por que se'ns caigui el cel sobre el cap, com deia aquell. I d'aquí venen les nostres manies del tipus: ara no em trobo bé, ara tinc mal de ventre, ara què em passarà, ara tinc maldecap… És hipocondria que tots dos tenim. Potser tenim alguna altra raresa, però aquesta és la principal. Jo no tinc massa temps per tenir gaires més rareses.

La història de La Glòria del mercat té els seus orígens en la vida de la seva mare, que tenia una parada al mercat, però s'ha basat íntegrament en la seva biografia?
No és la seva biografia, sinó que és la biografia del mercat, de totes aquelles dones que jo vaig conèixer. És una comèdia que està escrita com a monòleg, en la qual hi surten molts personatges, la venedora del costat, la de l'altre costat, la de davant, la de darrere, cadascuna amb les seves problemàtiques, dintre d'una vida gloriosa i magnífica que és la vida del mercat. Pretén ser una crida d'alerta, que no se'ns perdi perquè allò sí que era vida. Està molt bé comprar en el súper, però la vida, la comunicació, el veure passar la gent, la relació humana que existeix al mercat, així com també la gran qualitat dels productes. Ara tot s'ha globalitzat molt: totes les cireres són de Xile, els cabdells són de Tudela… En el mercat podies trobar mongetes d'aquí al costat, cireres de Sant Vicenç i uns bons rovellons del Maresme. Jo vaig viure una època gloriosa dels mercats, on cada dia hi havia més coses, cada dia era una mica més bo. És una llàstima que s'hagi globalitzat tant.

Ha treballat en moltes ocasions amb el Paco Morán. Però com va començar la relació amb el Paco?
Amb el Paco ara fa 14 anys que vam començar a treballar junts. És un home que sempre he seguit, m'agradava molt com a actor, és aquell estil de teatre directe, popular, participatiu amb la gent. I a mi sempre m'ha agradat molt aquest tipus de teatre, m'agradava molt Capri, m'agradava molt Soria… Aquest tipus d'actors que connecten amb el públic i que fa que tots s'ho passin bé. Però mai no vaig pensar que treballaria amb ell. Tot va ser quan estrenava una comèdia amb Focus, que es deia No et vesteixis per sopar i va funcionar molt bé. D'altra banda, Focus també tenia una funció amb el Paco Morán al teatre i un dia van pensar que estaria bé ajuntar-nos a tots dos, amb la combinació que un és castellà i l'altre és català.  El primer que vam fer era una comèdia per tres mesos, assajant, coneixent-nos, ja que se'ns feia estrany per tots dos. Va ser com una mena de prova mútua. Després la cosa va eclosionar de tal manera, ens trobàvem tan bé dalt de l'escenari el Paco i jo, tot i que som absolutament diferents.